En Francesc Sendil, economista i hereu de revenedors, és el president de l’entitat. Foto: Línia La Rambla
El Francesc va arribar a la presidència de l’Associació Gremi Revenedors 1477 amb la voluntat de convertir-la, no només en mecenes de la cultura i la història de Ciutat Vella
i de Barcelona, sinó també en un exemple per a entitats i empreses del barri. Fa poques setmanes aquesta històrica entitat va presentar la seva programació per 578a vegada. Un bon exemple de resiliència. El gremi va néixer el 1477 per protegir els comerciants i s’ha convertit en una associació que recupera i promou la cultura des de la seva seu a la plaça del Pi.
L’associació porta en actiu 578 anys. Com és possible sobreviure tant de temps?
Sempre ho dic, hem sobreviscut per democràcia i per transparència. Els comptes sempre han estat a la vista i això ajuda. També ha sigut gràcies a una bona gestió dels recursos propis. I a la capacitat d’adaptació al temps.
Sí, perquè n’han viscut unes quantes al llarg de cinc segles.
Hem passat per situacions molt difícils. Una de les últimes va ser durant el franquisme. Aquest és l’únic gremi que no es va incorporar als sindicats verticals. Va haver-hi gent aguantant durant anys, amenaçats de presó, però mai no es van canviar els estatuts de l’entitat per aquest motiu.
Els revenedors serien els actuals comerciants, oi?
Sí, sí, en deien així, llavors. El revenedor de l’època era el mitjà que permetia l’intercanvi de productes als mercats. El gremi va néixer, doncs, per regular el mercat dels revenedors de Barcelona.
I què regulaven en aquell temps?
Doncs, bàsicament, hi havia dues lleis antimonopoli. Una deia que només podies tenir una botiga, perquè, si en tenies més d’una, no les cuidaries prou. I l’altra deia que, si portaves una mercaderia de fora de Barcelona, l’havies de compartir al mateix preu que t’havia costat amb els teus germans, els altres membres del gremi. O sigui, una mena de llei anti acaparament.
Caram. Hi ha uns quants comerciants actuals que ja ho signarien, això.
Clar, és que els catalans sempre hem les coses bé. Si ens deixen sols, anem bé. Tot i que tenim bandarres també, com a tot arreu. Aquesta manera de fer es va mantenir fins al liberalisme.
Ai, el liberalisme.
Amb la llibertat de feina i de venda, la gent va deixar de pagar quotes als gremis, perquè no ho necessitaven. Però es va mantenir allò que després se’n diria mutualisme: pagament dels enterraments dels membres, ajudes a vídues i orfes, dots a les fadrines… Es va convertir en un sistema de protecció social com no n’hi havia d’altre en aquella època.
Era un bon argument per continuar vinculat a l’entitat.
Doncs sí. El fet és que la majoria dels gremis van arribar molt tocats econòmicament al liberalisme, però aquest, no. Per tant, cap a principis del segle XIX els mestres del Gremi de Revenedors, que no volien perdre el que havien guanyat, van transformar el gremi en una associació per salvar la filosofia de l’entitat i van esdevenir una llavor de les mutualitats. Llavors es va decidir que el dret de soci seria hereditari i que ja no es pagarien quotes. I així hem continuat fins a l’actualitat. Tots els socis amb drets consten al nostre llibre de registre.
“Els primers diables van ser els del Gremi de Revenedors, al segle XIV”, afirma Sendil
Llavors la seva família era comerciant de tota la vida.
No, però en algun moment va haver-hi algun revenedor agremiat. I des de llavors en formem part. Precisament, la beca de recerca que hem fet aquest any vol acreditar quin era el paper de les dones dins del gremi perquè sospitem que eren elles les agremiades.
Ostres!
Sí, perquè el Gremi de Revenedors era l’únic que permetia que poguessis pertànyer a un altre gremi alhora. I tot indica que les dones eren les que estaven a la botiga i formaven part de l’entitat i els homes feien alguna altra feina.
I ara qui forma part de l’entitat?
La gran majoria són professionals. Podríem dir que és un bon exemple d’ascensor social.
Em parlava d’una beca de recerca. I també entreguen premis culturals. Per què dediquen el seu patrimoni a la cultura?
Nosaltres no fem negoci, no fem créixer el capital. Per això vam pensar que arribaria un dia que ens faríem massa grans i potser hauríem de tancar la barraca. Llavors vam decidir mantenir el suport als socis, però dedicar la major part de les rendes que tenim a la cultura i a la ciutat.
Una decisió molt noble.
L’únic sentit que té aquesta entitat és revertir-se en la ciutat. Ni el país ni la ciutat es mereixen que una institució així desaparegui. Mirem de tocar totes les arts perquè el nostre objectiu és donar oportunitats a la gent perquè surtin nous artistes i puguin créixer.
També han anunciat una nova festa, al maig.
No és una festa nova, però s’havia perdut durant molt de temps. Sant Miquel era el patró dels revenedors i en el seu honor s’escenificava la batalla del sant amb el dimoni. Així van néixer els diables, que sortien al carrer després de la missa.
Què diu ara?
Tothom pensa que els diables són de Tarragona o Valls, però els primers diables van ser els del Gremi de Revenedors de Barcelona, al segle XIV. Ho celebrarem el 8 de maig amb un taller perquè els infants del barri aprenguin a ser diables. Aquest és el nostre gran objectiu, anar recuperant coses que s’han perdut i després defensar-les perquè no es perdin.
