“Barcelona és una ciutat on la societat civil sempre ha tingut un paper molt important”, opina Benedetta. Foto: Joanna Chichelnitzky
Entrevistem Benedetta Tagliabue al seu estudi a tocar del passeig. Pocs arquitectes de la seva talla acceptarien el compromís de participar en el Consell Assessor de la Rambla, però Benedetta no és només una professional compromesa amb la feina sinó una enamorada de la seva ciutat adoptiva. Està radiant després d’arribar de la Biennal de Venècia i pendent de mil i un projectes repartits arreu del món, però sempre troba una estona per pensar i conversar sobre la Rambla i el seu entorn.
La vostra opinió sobre la remodelació de la Rambla és especialment important perquè sou arquitecta, veïna i membre del Consell Assessor de la Rambla…
A mi sembla superbé. Jo espero que sigui una Rambla com a mínim innovada. La mateixa de sempre, però més contemporània, més especial encara.
I amb més mobilitat.
És clar, és un dels reptes. Però un altre és que aquesta novetat, aquest gran esforç, serveixi per animar altres establiments a renovar-se i a fer alguna cosa de qualitat, ni que sigui per imitar la novetat del passeig.
Què hi faria vostè a la Rambla, aprofitant la remodelació?
Això mateix li vaig preguntar a la meva filla l’altre dia.
I quin va ser el diagnòstic?
Després d’una estona pensant-hi em va dir que a la Rambla hi ha poquíssims llocs memorables que te’n recordis. No saps per on agafar-la, ara, amb totes aquestes botigues de carcasses, i de coses fabricades a la Xina. Hauríem de reconvertir tota aquesta decadència en una cosa nova, reinventar la Rambla per retornar-li el valor que tenia fa trenta o quaranta anys. Ara mateix tenim el risc que fins i tot el mercat de la Boqueria, que és fantàstic, acabi convertit en una botiga de carcasses.
Això requereix una transformació cultural i no només una reforma estètica.
Sí, la Rambla necessita aquesta transformació cultural perquè està en un moment de decadència únic. Han agafat el seu nom per explotar-lo al màxim turísticament, sense tenir en compte que és un lloc molt de la ciutat, i no el podem perdre. És una pena que molts barcelonins no hi vagin perquè hi van els turistes. Ens està passant com a Venècia o Florència.
Hem de confiar en la reforma que s’està fent, doncs?
La remodelació és un primer pas. Després vindrà aquesta imitació que us deia abans i la col·locació a la Rambla de coses que tinguin a veure amb les persones reals de la ciutat, i no només coses turístiques. Però, sobretot, cal que reinventem alguna altra cosa que recordi el passat fantàstic de la Rambla i que expressi la barreja, la multiculturalitat que sempre ha caracteritzat el passeig. Necessitem llocs rellevants que et despertin les ganes d’anar-los a veure, de tornar a la Rambla i de passejar per allà per gaudir-los.
Això no demanaria una reforma més profunda?
A la Rambla jo crec que s’ha de fer una transformació lleugera. No cal tirar totes les façanes, cosa que tampoc es podria fer. Estàs en un lloc històric i has d’acceptar moltes de les coses que trobes. Però es poden fer transformacions tot mantenint les estructures, com s’està fent ara amb la Foneria dels Canons, per exemple. No hem guanyat nosaltres el concurs, llastimosament, però estic molt contenta que es faci alguna cosa en aquest edifici històric.
“La Rambla està en un moment de decadència únic. S’ha explotat al màxim turísticament”
I què me’n diu d’un pla de rehabilitació? És una petició recurrent per part dels propietaris.
Jo sí que faria un pla de rehabilitació total. Però ho faria perquè això ens ajudaria a definir coses generals i importants.
Com quines?
Per exemple, ens ajudaria a definir com ha de ser la restauració i aquesta mena de negocis. Seria molt necessari disposar d’unes guies per unificar una mica, per ajudar a mantenir les regla general. I seria necessari fer-ho ara.
Vostè té projectes arreu del món, però manté un peu sempre a la Rambla i, de fet, forma part del Consell Assessor que col·labora amb l’Ajuntament.
Sí, la veritat és que últimament he estat molt absent, per motius de feina, però tinc moltes ganes de posar-me al dia, d’estar amb ells i veure si tots podem arribar a tenir una idea comuna, posar les millors idees juntes i fer tot el possible, des de la societat civil, perquè les coses vagin passant.
Vol dir acompanyant el procés constructivament i sense queixar-se massa, oi?
Sí, Barcelona és una ciutat on la societat civil sempre ha tingut un paper molt important. Sempre hi ha hagut un grup de persones al darrere que han anat lluitant per fer la seva ciutat millor. Crec que aquest moviment també existeix ara. I els resultats sempre seran més positius que si no fem res.
Vostè ha treballat molt entorn de la Rambla. Té algun projecte en marxa ara mateix?
No, en aquest moment no en tinc cap de projecte i em sap supergreu perquè a vegades estem tan distrets amb altres països… Treballem a Itàlia, Albània, la Xina, Alemanya, França… Llavors, un dia, miro al voltant de l’estudi i m’adono que a casa no tinc cap projecte. Però no passa res. Abans o després tindrem alguna cosa per fer i mentrestant participem de la conversa i aportem experiències que veiem o portem a altres llocs. Sempre amb el desig que casa teva estigui molt bé i que puguem contribuir d’alguna manera en aquest procés.
