Quatre escenaris de crims a la Rambla de Barcelona: la Baixada de Santa Eulàlia, el Liceu, el Barri Xino i Le Meridien (antic Hotel Manila). Fotos: Arxiu i AFB (M. Michaelis)
Barcelona ha sigut, fa pocs dies, la coprotagonista del BCNegra, el festival literari que homenatja i reivindica la literatura criminal i que enguany girava al voltant del Mediterrani. Com les altres protagonistes de l’esdeveniment, Nàpols i Marsella, la nostra ciutat també transpira crims i novel·la negra.
La Rambla ha sigut, històricament, escenari d’alguns successos foscos. Primer, per la seva situació fora muralles i, després, per ser un punt de trobada i de comerç; el vincle entre l’aleshores Barri Xino i la Barcelona burgesa. Repassem algunes de les històries més inquietants que hi han tingut lloc.
Veritat i llegenda
El primer cas documentat és probablement la mort de Santa Eulàlia, copatrona de Barcelona. És cert que pertany més aviat al món de la llegenda, però en tots els crims històrics que mencionem també hi ha molta literatura. Eulàlia, segons el folklorista Joan Amades, va ser una nena de tretze anys que va desafiar els romans negant-se a renegar de la fe cristiana. Després de torturar-la cruelment, la van crucificar al Pla de la Boqueria. Podem dubtar de la veracitat de la llegenda, però no de la negror de la història.
Sense premsa independent, ni internet ni democràcia, la literatura és la font de moltes històries negres. És així, precisament, com es va construir el cas del llibreter assassí. Una notícia publicada l’any 1836 a la Gazette des Tribunaux, que es feia ressò d’un crim passional comès per un llibreter de la Rambla, es va convertir en una llegenda apassionant, amb més pa que formatge, que contenia tots els elements clau. Tot plegat en un context d’avalots en plena revolució liberal.
D’aquella època també és el cas de la baronessa de Senaller, Dolors de Plandolit. “És un cas molt curiós”, explica Joan Coll, fundador de CultRuta, una empresa que fa visites guiades. L’assassí, Blas de Durana, la va apunyalar quan sortia del Liceu. “Es va quedar al lloc del crim i va dir: ‘L’he mort amb premeditació perquè l’estimava’”. Durana era un militar d’alta graduació i es pensava que seria afusellat, però la cosa no va anar així. “El succés va passar durant el bienni progressista i el jutge es va negar a tractar-lo com a militar. El va condemnar a una execució vergonyosa amb el garrot vil”. Per evitar-ho, Durana va aconseguir cianur i se’l va prendre. El jutge, disposat a fer justícia, “va decidir agarrotar igualment el cadàver”. D’allò se’n va dir “la doble mort de Blas de Durana”, explica Coll.
Entre exposicions
Bona part dels crims que han tingut lloc a la zona de la Rambla són conseqüència de la degradació. L’historiador, i també guia, Rafa Burgos parla d’un període clau, de creixement, però també de misèria: el que hi ha entre les exposicions de 1888 i 1929. “Carrers estrets, condicions higièniques deficients, epidèmies, infants obligats a treballar o a pidolar per ajudar la família…”, relata Burgos. “Hi havia unes condicions de vida molt fotudes al centre”, afegeix. En aquest context es pot encabir un dels casos més negres: el de la vampira del Raval, Enriqueta Martí. La van detenir l’any 1911 després de trobar a casa seva restes de dotze nens. Els segrestava als voltants del Liceu i després els prostituïa i els matava. Va morir a la presó sense arribar a ser jutjada. Investigacions actuals apunten que era una persona amb trastorns mentals a qui van convertir en cap de turc.
La llegenda negra també té molt a veure amb l’ambient canalla associat al passeig, on es barrejaven burgesos i dandis amb pinxos, trinxeraires o prostitutes. Un dels llocs on es concentraven era l’Edén Concert, a Nou de la Rambla. Allà va morir l’any 1906 Teresa Conesa, una treballadora de quinze anys, a mans del germà de la cupletista La Zarina. La va apunyalar perquè la noia competia amb la seva germana per un client molt especial.
Crims moderns
La Rambla va continuar farcida de cràpules fins ben entrada la Transició. D’entre els crims moderns n’hi ha un de 1971 que va generar molt de rebombori perquè va tenir lloc al luxós Hotel Manila, actualment Le Meridien. Allà, Manuel Sebastián, un dibuixant que es feia passar pel Marquès d’Alcántara, va estrangular Dolors Llorens, una jove que s’havia escapat de casa. Quan la policia el va trobar, ja tenia una altra identitat. “Es va fer passar per un ciutadà portuguès. Era un mestre d’interpretar rols”, explica Coll.
Com a bon estafador, va dir que tot havia sigut un malentès i que l’havia mort sense voler, però es va descobrir que l’havia assassinat perquè la noia s’havia rigut de la incapacitat del marquès per abusar d’ella.
