Han passat tres mesos des que es va acabar l’estat d’alarma i mig any des que el coronavirus va impactar amb força a Barcelona. La ciutat ha canviat molt durant aquests mesos i segurament els reptes que estaven pendents abans de la pandèmia s’han accelerat encara més.

L’escenari actual que ens deixa la crisi del coronavirus és una ciutat amb una fractura social important on es requereix actuar contra les desigualtats, posar-hi recursos, descentralitzar decisions a cada districte i personalitzar les respostes des de la institució. Posar eines i accelerar processos que ens permetin capgirar situacions de vulnerabilitat, així com evitar que aquesta fractura creixi i deixem milers de barcelonins i barcelonines a la deriva.

També urgeix posar en pràctica polítiques d’impuls econòmic que revitalitzin i rellancin l’economia barcelonina. No ens podem permetre que el petit comerç, els autònoms i les empreses locals encarin tantes dificultats durant aquesta crisi. En altres moments, a Esquerra Republicana hem parlat de la importància de la digitalització i de propostes que hem acompanyat des de la institució per adaptar el comerç a les noves necessitats. També hem treballat sobre el repte de trobar un equilibri en l’àmbit del turisme entre un evident sector estratègic de la ciutat i del país amb una ciutat on es pugui viure. Avui, per exemple, ja veiem la reconversió de molts habitatges d’ús turístic a mans de famílies barcelonines i celebrem que tiri endavant la nostra proposta per regular aquest sector a Barcelona.

Des de fa força anys, Barcelona es ressent de la falta de projecte

Especialment després de la pandèmia el que ens demanarà la ciutadania serà la capacitat de gestionar bé, de saber donar respostes personalitzades a una societat cada vegada més complexa i de poder adaptar l’agenda de polítiques públiques a una realitat cada vegada més canviant. La responsabilitat de les institucions hauria de ser garantir una gestió de la crisi de la pandèmia diferent de com ho vam fer després de la crisi del 2008. No només amb més recursos, sinó amb canvis estructurals que passen, per exemple, per afrontar un canvi en el model de mobilitat de Barcelona amb propostes sòlides i solvents que connectin amb l’àrea metropolitana i el conjunt de país superant els pedaços o ocurrències del govern municipal actual; per un pla de seguretat i convivència amb mesures i eines del segle XXI; o encarar de forma global, amb actors públics i privats, el problema de l’habitatge.

Malauradament, el que hem vist durant aquests mesos en el govern de la ciutat ha estat confusió en els interessos de la ciutat i poca claredat en la prioritat de les accions a desenvolupar (recordem recursos innecessaris abocats a concerts als terrats que no van fer-se o campanyes de publicitat qüestionables), rectificacions constants (en l’àmbit de mobilitat i espai públic), poca transparència (rebuig d’una auditoria política de contractacions durant l’estat d’emergència), un govern dividit en qüestions estratègiques com en les polítiques d’habitatge i una ciutat que no tenia qui la defensava (recordem la subhasta de locals del Front Marítim per part de l’Estat).

Cal superar l’etapa de les grans proclames per passar a la realitat

Ras i curt: aquest és el govern de les bones intencions, però no és un govern ambiciós o que sàpiga executar els seus propòsits amb eficiència i celeritat per obtenir solucions. Per això, cal superar l’etapa de les grans proclames i les bones intencions per passar a la realitat.

Des de fa força anys, Barcelona es ressent de la falta de projecte. D’un horitzó que costa de veure, d’un sentit que orienti el rumb del dia a dia del govern de la nostra ciutat. Especialment després de la pandèmia, la gent ja no es conforma amb persones noves a la institució, pel simple fet de ser noves, sinó que demana persones que sàpiguen donar resposta a les seves demandes i necessitats. Que vagin més enllà de les bones intencions, de fer-se les preguntes correctes o de les accions simbòliques.

Barcelona demana arromangar-se per treballar de la mà d’altres institucions, per oferir respostes efectives a qüestions com l’accés a l’habitatge, el model turístic, la mobilitat, la seguretat, l’economia, el comerç, etc.

L’escenari post-Covid dibuixa un panorama complex de governar i haurem de gestionar els efectes d’una nova crisi quan encara arrossegàvem els impactes sense resposta de la crisi de fa una dècada. Les ciutats hauran de ser capaces de definir estratègies que donin respostes integrals als reptes que planteja la nova realitat. I es farà més necessari que mai oferir noves respostes, innovar en les formes de governança i disposar d’un lideratge institucional que, els darrers anys, Barcelona no ha tingut. En aquest sentit, serà imprescindible governar més en xarxa des d’un fort lideratge institucional i allunyar-nos dels plantejaments d’ocurrències, tancats, i curts de mires que hem vist fins ara.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram