La sentència de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sobre l’obligatorietat de fer el 25% en castellà de l’horari lectiu per garantir la seva presència mínima com a llengua vehicular en cada un dels cinc col·legis catalans, en el curs i en la classe de referència, ens ha deixat estupefactes. Com ha dit el president de la Generalitat, “no pot ser que uns pocs estiguin qüestionant contínuament i intentin alterar el sistema de pràcticament tots”, i ha advertit que “no perquè aquests pocs ho facin, canviarem el sistema que és del gust i de l’aprovació de la immensa majoria de la gent de Catalunya i de l’aprovació de molta gent castellanoparlant que volen que els seus fills acabin parlant normalment el català, que és la llengua pròpia”. Per això, aquesta sentència ha estat recorreguda.
No sé com acabarà la qüestió, però fins ara queda clar que és una sentència colonial, i que es va demostrant el tracte de colònia que té el Principat. L’Estat espanyol, des que les tropes del nét de Lluís XIV de França es van apoderar del País Valencià, el 1707; el 1714, del Principat i el 1715, de Mallorca, va convertir en colònia els Països Catalans, que van deixar de ser reconeguts com a nació que tenia uns furs, una llengua i una cultura distinta a la de Castella, i els castellans van deixar de ser considerats estrangers en aquesta terra. Des de llavors ençà, el tracte no ha deixat de ser colonial, encara que ho han dissimulat tot el que han pogut i han fet creure que no era així, perquè els tractats internacionals els haurien obligat a donar la independència a aquests territoris.
Des de la metròpoli, des de Madrid, s’ha sabut sempre que la manera d’evitar el perill que poguéssim ser considerats territori colonial, era fer desaparèixer la llengua catalana i la cultura que n’ha resultat, per una part, i procurar que els pobladors d’aquesta gran nació catalana deixessin de sentir-se el que eren i passessin a convertir-se en espanyols, per l’altra. Això ho han aconseguit amb una gran part de la població, o bé, a partir de l’escola i dels llibres que espanyolitzaven, com els que vol imposar ara Wert, i amb la concessió de prebendes a les elits, ja que aquestes s’encarregarien d’espanyolitzar les classes mitjanes i baixes, com així ha succeït, tant durant les èpoques de dictadura com durant les de democràcia, i gràcies als dos partits d’àmbit estatal, que s’han dedicat a fer aquesta feina.
Per Joan Lladonet
