A la vista de l’espectacle lamentable que hem estat vivint aquests darrers dies al voltant de les discrepàncies entre les autonomies i el govern central sobre les xifres de contagiats (diagnosticats o no, morts a residències, etc.) i al voltant també de com ha d’anar el final dels cursos escolars (aprovats generals o no, etc.), em sembla que caldria afegir com a clara amenaça per al futur la possibilitat que augmentin els partidaris d’una recentralització de l’Estat davant la sensació de caos i descoordinació existent entre autonomies i administració central. Davant de les forces centrífugues dels independentismes català i basc, ens trobarem amb un probable augment dels partidaris de l’administració centrípeta.
És molt potent en les darreres hores la imatge que estan donant mitjans poc dubtosos com la cadena SER (la més escoltada a Espanya) que la gestió de la sanitat i l’educació (dos pilars bàsics) és un desori i un constant campi qui pugui. I un important sector de la població, abans partidari de l’estat autonòmic actual, pot arribar a la conclusió que cal una recentralització per evitar que torni a passar aquest desgavell.
Segurament, la realitat és inferior a la sensació. Però l’opinió pública viu, com tothom sap, més d’impressions i confiances que de fets i dades comprovables.
