Aquesta és la sensació que tinc sobre la reacció d’uns quants pares de la pàtria espanyola davant l’exigència democràtica del dret a decidir dels catalans. No sóc el primer que ho dic i suposo que som molts els que ens hem adonat d’aquest fet. Davant la manca d’arguments, davant la voluntat de no voler dialogar, primer procuren armar rebombori, després provoquen situacions en les quals sembli que no han intervingut, o sí, i per últim, s’entra en el terreny de les amenaces. Els personatges d’aquesta representació teatral real són diferents: uns agiten, uns altres provoquen i els restants amenacen, encara que n’hi hagi que fan uns quants papers de l’auca. Per ara, la provocació és la més perillosa i crec que no hauríem de caure en el parany que ens preparen.
El ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, ha acusat el Govern català de treballar perquè Catalunya sigui un poble dividit, fracturat socialment i familiarment. Ha afirmat que algunes famílies no s’han reunit per Nadal, com feien habitualment, perquè el procés català les ha dividit. Això és pura agitació i provocació. Les famílies no es reuneixen per Nadal, quan dos membres importants s’han insultat, quan un ha malparlat de l’altre, quan un ha estafat l’altre, quan un ha fet canviar l’herència als pares a favor seu, quan s’han barallat o s’han pegat, etc., són moltes les causes de desavinença dins les famílies, però les ideologies polítiques són la darrera causa de trencament, si els familiars són persones responsables i demòcrates.
El Sr. Fernández Díaz ha de saber que els independentistes no han sorgit a partir de la convocatòria d’un referèndum democràtic. Els independentistes existeixen des que amb la força de les armes, Espanya es va apoderar de Catalunya, o des que amb la força de les armes es va canviar la dinastia monàrquica i es va fer passar dels Àustries als Borbons. Els primers respectaven Catalunya com a nació i els segons l’han volguda fer desaparèixer.
Si sempre hi ha hagut independentistes, sempre hi hauria pogut haver trencaments familiars, i això no preocupava en absolut al qui és ara ministre d’Interior. També hauria de saber que el Govern espanyol, mitjans de comunicació afins i tertulians de tota casta s’han encarregat de fer independentistes i que s’arribi al nombre actual. Aquesta actuació seva deplorable i no democràtica és el que els hauria de preocupar, perquè tot això transcendirà a l’àmbit internacional. Amenaçadors i provocadors d’aquests, apareixen quan el poble es manifesta pacíficament o demana poder votar una opció, com el dret a decidir o l’autodeterminació, que els Drets Humans i els dels Pobles contemplen en els seus suposats. Intenten desestabilitzar un procés imparable (i ells ho saben) perquè volen fer creure que els que el reclamen (tot un poble) són persones violentes. Ningú no se’ls creu, però.
Per Joan Lladonet
