Opinió

Provisionals

|2019-02-05T11:28:19+00:005 Febrer 2019|Línia Horta

Hi ha un home de 21 anys. Obre la porta del bar, s’asseu de qualsevol manera en un dels tamborets de la barra i demana una cervesa. No l’hi duen al moment. Per fer temps, sense ser-ne massa conscient, gira el cap i es queda mirant una estona, amb l’expressió una mica perduda, l’esquizofrènia lumínica de la màquina escurabutxaques. Li duen la cervesa. Torna a la realitat amb aquella embranzida exagerada pròpia dels ensurts, i comença a beure-se-la.

Aparca la cervesa uns segons i treu el mòbil. Entra a Instagram. Fa like a això, like a allò. Busca algú concret i de seguida el dóna per repassat. Torna a la cervesa. Un home gran se li posa al costat, demana la mateixa cervesa que ell i es posa a parlar amb l’amo del bar. No li interessa la conversa, centra l’atenció amb el mòbil una altra vegada i es distreu mirant vídeos -la majoria, videoclips- a Youtube.

Entre glop i glop, veu una noia objectivament guapa unes taules més enllà. Que guapa, pensa. La mira i la remira, però de seguida rep un Whatsapp de no sé qui i es posa a mirar i remirar el que li diuen. Li diuen de quedar. Una copa i potser cine després, o al revés, un pla improvisat, és igual, fer alguna cosa. Diu que sí, torna a mirar la noia, contesta altres Whatsapps i fa un nou glop. La cervesa ja no està tan freda com abans.

Fins ara no havia vist la tele que penja de la paret, a la cantonada de la dreta. Una tele antiga a més no poder, però que encara és capaç de projectar programes, sèries i informatius. Ara projecta aquests últims. Parlen d’uns tals Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, que són a la presó des de no sé quan per no sé què del procés. No hi para massa atenció. Li sonen els noms però no sap de què va tot allò.

Hi ha un home de 21 anys. S’acaba la cervesa, fa una última repassada a Instagram, d’aquelles fetes per inèrcia, i s’endinsa una mica més els auriculars a les orelles abans de marxar. Es posa música en mode aleatori i surt del local. El pare de la criatura de dos mesos que ha acabat morint a l’Hospital de la Vall d’Hebron, el que ara escolta trap mentre travessa la porta, el que va confessar haver maltractat una vegada i una altra el seu fill, el que ara comença a liar-se una cigarreta distretament, deixa que el sol se li estampi a la cara i comença a caminar, disposat a continuar gaudint de la seva llibertat.