Pablo Ramos

El 31 de gener passat vam inaugurar al Guinardó una de les darreres actuacions urbanístiques del programa municipal Protegim les escoles, que ha estat una de les línies prioritàries del govern d’Ada Colau. Concretament, al barri hem actuat a la zona del carrer Telègraf, on hi ha dues escoles públiques de primària, l’Estel del Guinardó i el Torrent d’en Melis, així com l’escola bressol municipal Montserrat i l’escola d’educació especial Mare de Déu de Montserrat.

L’objectiu sempre ha estat el mateix: cuidar les escoles i cuidar els nens i les nenes del nostre districte. Contràriament al que hem hagut d’escoltar massa sovint, les actuacions no han vingut “imposades” per cap àrea de l’Ajuntament, sinó que tant la proposta d’escoles com la concreció de les actuacions s’han construït de la mà de les comunitats educatives beneficiades i de les veïnes, en el marc d’un procés de propostes i contrapropostes que ha durat gairebé un any.

A la zona del carrer Telègraf ens hem esforçat per aconseguir que les entrades i sortides siguin més segures, ampliant voreres i obligant a disminuir la velocitat als vehicles, però encara més important: hem volgut que l’entorn fos agradable. Perquè posar les persones al centre no vol dir només protegir-les davant els perills que comporta el domini del vehicle privat a l’espai públic, sinó també transformar els carrers en places, transformar les places en parcs i aquests en espais de jocs. És per això que no només ens vam centrar a fer que l’espai fos més segur, sinó també més bonic, més agradable i més divertit.

Encara ens queda feina per fer, però avui el Guinardó i Barcelona són una mica més amables

La filòsofa Marina Garcés fa temps que va saber veure que els carrers de les ciutats havien deixat de ser espais de trobada per ser espais de trànsit; simples llocs per on passem per anar d’un indret a un altre. Amb el Protegim les escoles, el que hem volgut és, precisament, canviar això i fer dels carrers un lloc on estar tranquil·les i gaudir del temps lliure; on xerrar amb altres famílies mentre les criatures juguen i gaudeixen del seu carrer, del seu barri i de la seva ciutat.

Com a conseller d’Educació estic molt orgullós de la feina feta per totes, gràcies a les veïnes i a les comunitats educatives del Torrent d’en Melis, l’Estel Guinardó, la Mare de Déu de Montserrat, l’EBM Montserrat i també de la Salle Horta, l’escola Heura, el SaFa Horta, el FEDAC Horta, el Torrent de Can Carabassa, l’Àngels Garriga, la Font d’en Fargas, el Mas Casanovas, l’EBM Marina, l’escola de Les Aigües, el Parc del Guinardó, el Teresa Pàmies i l’institut Goya. I em disculpo amb totes aquelles on no ho hem aconseguit (encara), perquè les resistències han estat moltes.

Les actuacions que hem fet plegades, però, no són un punt d’arribada, sinó un punt de partida per seguir avançant en un espai públic que encara hem d’acabar de conquerir per a les persones. Ara només ens queda la via de seguir transformant allò que ens ha quedat pendent, perquè sabem que ens emportem deures: per una banda, arribar a més escoles i, per l’altra, millorar i aprofundir en les actuacions fetes. Perquè sí: Taxdirt necessita canviar el sentit de circulació, Gallecs pot arribar a ser un carrer peatonal i Alt de Pedrell mereix ser pacificat i les entrades d’Arc Iris i Pit Roig, dignificades.

Encara ens queda feina per fer, però avui el Guinardó i Barcelona són un barri i una ciutat una mica més amables per a totes, que és el que volem.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram