La Unió Europea té una difícil gestació. El mosaic d’Estats-nació que conformen el continent, juntament amb les seves autòctones estructures polítiques, econòmiques i culturals, fan que el procés de creació europea esdevingui complex i sotmès a més tensions de les previstes. El Sud d’Europa és un escull difícil de sortejar per a l‘estructura rectora, la direcció franco-germànica. Ho és per la qüestió econòmica, la desigualtat productiva i la corrupció política del sud, però ho és també, i molt especialment, per la seva importància logística. Fa de coixí territorial entre Europa i l’Àfrica, i és difícil de prescindir-ne davant la sempre latent amenaça islàmica.
El camí emprès per Catalunya cap a l’assoliment d’un Estat propi no preocupa gens a les elits europees, econòmicament es percep com a viable. Però un cop admesa la probable secessió catalana, el problema per la UE rau en què fer amb Espanya, la resta de la Península Ibèrica. Per Brusseles, el problema català és el problema espanyol: com mantindrem Espanya, sense l‘aportació industrial i comercial de Catalunya?
Dit més clar: sense Catalunya, Espanya s’estimba, la fallida econòmica és un fet, el rescat europeu, una necessitat. Es tracta, de fet, d’una portugalització de la Península, un retorn a la pobresa estructural que els fons europeus, abocats abastament des de fa 25 anys, no han aconseguit modificar.
Per Eduard Company
