En una entrevista amb en Josep Cuní, a 8TV, l’expresident José Montilla parlà de les peculiaritats de Catalunya i els catalans respecte a Espanya. “Propi o privatiu d’una persona o cosa”, aquesta definició és per a mi prou entenedora de quina és la posició de qui l’aplica en el seu discurs, que és la de comparar una persona o cosa respecte a la principal.

Catalunya i els catalans són peculiars dins de la normalitat espanyola, ergo dins de la globalitat espanyola som una minoria peculiar. Vet aquí, que jo no m’hi conformo amb aquesta visió de les diversitats. Jo sóc jo per mi mateix, i sóc diferent i no peculiar respecte als espanyols, francesos, americans, japonesos i qualsevol altre poble del món. Ni més ni menys que ells, no són peculiars respecte a mi. Els espanyols són peculiars respecte als italians, als alemanys, els australians i a qualsevol altre poble, tingui o no estat? Estic equivocat?

En tot cas, tots som diferents els uns dels altres en pla igualitari i no ens definirem nosaltres respecte als altres o de l’estàndard que algú hagi proclamat perquè és un signe de submissió, molt subtil si es vol entendre així, però real.

Cada persona és qui és per ella mateixa, cadascú té la seva especificitat i per a què no es molesti ningú, es pot afegir allò que es diu de: No som ni millors ni pitjors, som diferents, o és que potser només són “peculiars” els pobles que no tenen estat?

per Jordi Lleal

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram