En l’argumentari dels partits polítics hi ha moltes formes de donar pistes sobre la seva actuació enfront dels esdeveniments que es van desenvolupant a temps en la societat en què pretenen solucionar els problemes que recauen sobre els ciutadans i les seves organitzacions socials, polítiques, de l’administració, sindicats, etcètera. Un dia guanyes i l’altre perds, un dia estàs al poder i l’altre a l’oposició, però el que se’ls ha d’exigir és que siguin coherents amb els seus principis (si és que en tenen). Avui no pots dir blanc i demà negre. Hi ha partits polítics que no compleixen els mínims que es poden exigir de respecte i educació en el joc democràtic. Ciudadanos i Partit Popular excel·leixen en aquesta desgraciada postura. Quan es vota al Parlament alguna cosa en la qual estan en total desacord abandonen els escons, quan es canta els Segadors es queden drets hieràtics sense obrir la boca. A la presa de possessió del nou govern al Palau de la Generalitat es fa notòria la seva absència adduint que no estan d’acord amb el nou govern. Us imagineu que a tots els parlaments de comunitats autònomes, al Congrés i al Senat, els partits opositors fessin el mateix? L’argument amb la fal·làcia d’un govern de tots els catalans ja no “cola”, com no hi ha cap govern a cap lloc del món que sigui de tots. Només cal mirar el % dels votants d’aquests dos partits i veure que no representen tots els catalans, oi? Això sí que és ruptura i confrontació desesperada. Això sí, el govern ha de ser d’uns quants per a tots. Algú va dir: quan el debat s’ha perdut, la calúmnia és l’eina del perdedor.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram