A l’Espai Línia estem d’estrena. Acabem de canviar la pell de les nostres parets. Hem deixat enrere l’exposició que ens ha acompanyat durant aquests primers mesos de vida de l’espai –La Barcelona desconeguda, marca de la casa– i hem inaugurat un nou recorregut per la història de la premsa de proximitat metropolitana que, entre altres qüestions, reflexiona sobre la debilitat de la consciència metropolitana i les dificultats que això suposa per al desenvolupament de mitjans de comunicació centrats en aquesta realitat supramunicipal.
Si no hi ha sentiment de comunitat compartit, difícilment hi haurà mitjans que s’hi adrecin, i si no hi ha mitjans, serà complicat que aquest sentiment pugui quallar i créixer. És un peix que es mossega la cua. El cercle viciós que alguns fa temps que treballem per trencar. Què va primer, l’ou o la gallina?
Sempre que penso en aquest dilema em ve al cap un nom: Gonçal Mazcuñán. Encara recordo com a la universitat ens explicava, a aquells aspirants a periodista, com ell i uns quants col·legues més van crear de zero un diari per a un territori aleshores poc vehiculat, l’anomenada Regió Setena. Sense la seva aventura periodística, que va cristal·litzar en l’ara ja històrica capçalera Regió7, no s’explica l’actual sentiment de pertinença a l’avui Catalunya Central, i sense el creixement progressiu d’aquest sentiment compartit entre comarques realment diverses no s’entén l’exitosa trajectòria periodística de Regió7. Podríem dir que els dos vectors, territori i diari, es van anar retroalimentant, beneficiant-se mútuament i escrivint una història conjunta que els ha portat fins avui, amb la capçalera com un dels referents de la premsa comarcal catalana i amb el territori com a realitat que es reconeix a si mateixa en el mapa i que comparteix problemes, solucions, reptes i il·lusions.
És una evolució natural. El territori es vehicula, la consciència ciutadana comença a aparèixer gairebé en paral·lel a propostes periodístiques que l’expliquen i una i altres es retroalimenten i s’enforteixen
L’àrea metropolitana de Barcelona no és la Catalunya Central, per descomptat. Són realitats totalment diferents i incomparables. Però és indubtable que el territori metropolità, com aquella Regió Setena de Mazcuñán i companyia, també comparteix problemes, solucions, reptes i il·lusions. Avui les fronteres administratives dels diversos municipis metropolitans són més difuses que mai, sobretot entre la capital i les localitats limítrofes. Vivim en una gran ciutat de ciutats. En municipis que no volen perdre la seva identitat, però que saben que només en un marc comú, el metropolità, podran afrontar el futur en condicions de no quedar-se enrere. És l’època de les grans ciutats. De les àrees metropolitanes. Ningú ho dubta. I la ciutadania veu, en el seu dia a dia, que viatja en transports públics metropolitans, que pot accedir a pisos socials metropolitans, que li cuiden les platges i els espais naturals des de la metròpoli… I que li comencen a explicar què passa en aquest territori comú mitjans de comunicació metropolitans.
És una evolució natural. El territori es vehicula, la consciència ciutadana comença a aparèixer gairebé en paral·lel a propostes periodístiques que l’expliquen i una i altres es retroalimenten i s’enforteixen. Cada cop ens sentirem més veïns i veïnes d’aquesta gran ciutat metropolitana, segurament reclamarem noves formes de governar-la i necessitarem que hi hagi mitjans que ens l’expliquin, no de manera oportunista, sinó partint d’una trajectòria i d’un interès honestos. I en un futur altres es preguntaran: què va ser primer, l’ou o la gallina? Nosaltres, avui, estem vivint la resposta.
Arnau Nadeu, director editorial dels diaris Línia.
Article publicat al número d’hivern 2023 de la revista Comunicació 21.
