La sentència del Tribunal Suprem (TS) 247/2014, del 6 de febrer, ha obert el debat en torn la qüestió de la maternitat subrogada o gestació per substitució.

L’Article 10.1 de la Llei 14/2006, sobre tècniques de reproducció humana assistida (LTRHA) ens dóna una definició de gestació per substitució entesa com un fenomen social: “contracte a través del qual es convé la gestació, amb o sense preu, a càrrec d’una dona que renuncia a la filiació materna en favor del contractant o d’un tercer”. Al mateix temps, és aquest article, juntament amb altres preceptes del Codi Civil, el que declara la nul·litat d’aquest tipus de contractes i, per tant, prohibeix la gestació per substitució a l’Estat Espanyol en tots els supòsits (incloent-hi els matrimonis homosexuals o heterosexuals).

Acudint al camp del dret comparat, trobem diferents països on la gestació per substitució està permesa: Ucraïna, Rússia, Índia, Pakistan o Califòrnia. D’altres, com Bèlgica o Holanda, la toleren. I a Alemanya, Àustria, França, Itàlia o Suïssa també està, com aquí, prohibida.

És, precisament, aquesta disparitat d’ordenaments jurídics la que provoca la qüestió sobre la possible o no inscripció al Registre Civil espanyol de la filiació dels nens nascuts a través d’una gestació per substitució en països on està reconeguda legalment aquesta pràctica. I és en aquest controvertit punt on, a falta de legislació suficient, el TS ha declarat, en la citada sentència, que s’ha de denegar la inscripció de la filiació.

La divergència d’opinions i postures és tan àmplia que costaria arribar a un consens i a un criteri que acontentés a tothom. Si bé és cert que l’interès superior del menor s’hauria de preponderar en aquests casos, la confrontació d’aquest amb la dignitat moral de la dona gestant i la no mercantilització de la gestació i la filiació és més forta fins al punt que aquesta última ha de prevaldre, tal i com al·lega el TS. I el que tampoc podem permetre és un foment del denominat “turisme reproductiu”.

No obstant això, una cosa és clara: s’ha de legislar la qüestió de la inscripció de la filiació perquè encara que el TS s’hagi pronunciat en contra, què succeeix amb els menors ja inscrits? Quina seguretat jurídica tenen les inscripcions realitzades? El TS no s’ha pronunciat sobre aquestes qüestions i ha deixat la porta oberta, fet que comporta una gran incertesa.

Personalment, sóc partidària d’una regulació restrictiva d’aquestes inscripcions; establint un numerus clausus, és a dir, una sèrie de supòsits taxatius on es permeti la inscripció de la filiació de fills provinents de gestació per substitució. Aquesta s’hauria de permetre sempre i quan es reuneixin una sèrie de garanties i requisits legals, com per exemple l’expedició de certificat de filiació reconegut pels tribunals al país on s’ha dut a terme o la renúncia de la mare gestant, així com dades suficients d’aquesta mare per respondre a l’eventual dret del menor a accedir a la seva identitat biològica. Això comportaria l’exclusió de països on aquesta pràctica no reuneix cap tipus de garanties, com l’Índia o el Pakistan on actualment no s’expedeix cap tipus de document.

Tot i que encara no hi ha una regulació, el Tribunal Suprem ofereix solucions a aquesta circumstància. L’acció de reclamació de la filiació o l’adopció són dues vies viables per a legalitzar la situació en la qual es poden trobar aquestes famílies. Però, un altre candent debat sobre un possible frau de llei en el procediment d’adopció queda al descobert, ja que aquesta seria una manera molt més senzilla i menys estricta, que la convencional, per a adoptar menors. Així doncs, caldrà seguir treballant en aquesta matèria fins a obtenir la regulació que pugui resultar més avantatjosa per al màxim nombre de persones possible.

per Anna-Clara Martínez

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram