Si els esdeveniments no es precipiten s’hauran de precipitar. I és que la situació del país és, ara mateix, del tot insostenible i l’administració catalana del tot ingovernable. La previsió dels pressupostos de la Generalitat pel 2013, i dels quals en sorgeix la gestió de bona part dels serveis, passa per retallar més de 4000 milions d’euros, ja que ingressos i despeses no quadren.
Per això des del govern català s’ha demanat al Govern Central, que recordem, té encara un deute amb Catalunya de 8000 milions d’euros en transferències pendents de serveis i inversions realitzades, la possibilitat d’endeutar-se per garantir els serveis actuals. La resposta però s’ha limitat a un endeutament del 0,7% sobre la riquesa que generem els catalans. Mentrestant però, l’estat espanyol podrà endeutar-se fins a un 3,5%. Si el govern central acceptés la possibilitat de flexibilització d’endeutament passant-la del 0,7% al 2,1%, avui a Catalunya no ens caldria fer cap retallada.
Retallar a Catalunya dels nostres pressupostos 4.000 milions d’euros és posar en perill els serveis que es presten. Les mesures d’austeritat per part de la Generalitat són del tot necessàries, però el seu estalvi no va més enllà dels 300 milions d’euros. Eliminar serveis bàsics com la sanitat pública, les residències per a gent gran… milloraria també la situació econòmica, però és del tot impossible fer servir aquest recurs ja que voldria dir entrar en un estadi d’ingovernabilitat. I finalment, sobrepassar el límit d’endeutament establert pel Govern Central seria una altra possibilitat que tampoc es pot dur a terme ja que suposaria que aquests tallin la liquiditat i no procedeixin a la transferència dels diners que ens serveixen per mantenir els serveis que prestem.
Malgrat existeix aquesta dramàtica situació de crisi econòmica, els catalans pagarem a l’estat espanyol en aquest any 2013 uns 15.700 milions d’euros que no ens seran retornats en cap tipus de servei per part de l’estat, un estat que al mateix temps es gastarà uns 16.000 milions d’euros en compra d’armament. Catalunya evitaria dur a terme les retallades amb part d’aquesta despesa en armament i del que ens espolia l’estat.
Penso doncs que la solució passa per uns pressupostos de resistència per part de la Generalitat i per avançar el procés de la consulta. O seguim depenent del govern central o ens espavilem nosaltres mateixos: o caixa o faixa!
