Tinc uns quants coneguts que podríem anomenar “antiplutòcrates”. Tots ells coincideixen en uns trets de personalitat que em fan sospitar si darrere dels seus plantejaments, tan llibertaris, no hi ha un problema psicològic, perquè puc compartir amb ells la creença que la democràcia parlamentària sols camufla els grans poders reals, però no puc coincidir amb el seu enfrontament sistemàtic a tots els polítics que comencen a ser respectats.
Al principi era el rebuig a Franco, després a PSOE, PP, CiU, ICV-IU, i ara el gran enemic és el sobiranisme. Ahir un d’ells intentava explicar-me com la independència és, segons creu, un “xanxullu” per a enriquir els que més tenen, i com “els antisistema de la CUP” en sortirien gratificats a nivell personal. Us explico això per a contextualitzar, en aquest perfil de persones, la més ferma oposició no feixista a l’independentisme.
En canvi la immensa majoria dels espanyols passa absolutament de nosaltres, o, almenys, es reprimeixen prou, perquè abans els atacs des de la ràdio i la televisió eren més habituals. És clar, a mi ja m’està bé això. Espanya sencera està administrant el “problema català” mirant cap a una altra banda. No ens fan cas, no s’ho creuen, o ho fan veure. Els que som una mica llestos ens sorprenem que no intentin alguna cosa, ja sigui amb amenaces més contundents o amb enganys més seductors per a guanyar temps. Suposo que els governants espanyols típics i tòpics estan acostumats a deixar podrir els problemes. A més, estan convençuts que la independència de Catalunya és impossible.
Però els catalanistes no som pas els únics sorpresos per la ceguesa hispànica, els més actius dels antiindependentistes no fatxes, aquests suposats “antiplutòcrates” llibertaris, estan tant o més sorpresos que nosaltres. La seva paranoia es creix més arran d’aquest misteri tan misterioós: per què Espanya no reacciona? Des del seu punt de vista, és normal que el poder català busqui robar i acumular més poder amb la independència, però no és normal que les víctimes (els espanyols) no facin res! Com és possible?
La única explicació és alguna mena de conxorxa entre el poder català i l’espanyol per independitzar Catalunya amb l’objectiu de l’enriquiment mutu i per a putejar la pobra gent catalana i espanyola. Però… per què les persones senzilles, d’a peu, tampoc no fan res per a impedir un estafa tan gran com -creuen que- és el sobiranisme? La resposta que em deien ahir és “el control dels mitjans de comunicació”. És clar, com no, hi ha la premsa lliure de Madrid i la premsa manipulada que és TV3! I així, de paranoia en paranoia, més gran es fa la bola.
La moralitat de la “faula” és que hem d’aprendre també nosaltres -ho dic sobretot per mi- a no voler convèncer els polemistes antiindependentistes més actius, perquè sovint les seves motivacions són lluny de la realitat, i no val la pena perdre el temps en feina estèril.
