El fet que el Govern aragonès denomini lapao a la, segons ells, llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental m’ha produït una perplexitat total. Algú li ha preguntat a un filòleg si aquesta denominació és procedent? Em sembla que les llengües o dialectes són el que els filòlegs estudien i, per tant, ells haurien de ser l’autoritat en aquesta matèria. Vaig estudiar filologia hispànica i catalana, i a mi em van ensenyar que es pot parlar d’una nova llengua quan els parlants de la llengua original i els del dialecte aspirant a llengua ja no són capaços d’entendre’s. Llavors, aquell dialecte esdevé llengua. Amb el cor a la mà, algú de vostès –catalanoparlants– no entén el senyor Duran i Lleida o qualsevol altra persona de la Franja? Si ens entenem els uns als altres, hem de parlar de dialecte, mai de llengua. Però, com que es veu que els polítics són autoritats en filologia, suposo que als filòlegs no ens queda altre remei que elaborar els pressupostos.

I per acabar: algú s’ha preguntat, seguint aquest raonament, què parlen els ciutadans de Sudamèrica? És obvi que espanyol (o castellà), de cap de les maneres. Proposo, doncs, anomenar lhipmec la llengua hidrocàlida pròpia del Mèxic central o lepacol la llengua pròpia de l’àrea de Colòmbia, i així fins a l’infinit… Què els sembla? Per què l’espanyol (o castellà) ha de mantenir-se unit mentre ens esmicolen la llengua catalana? O tots moros o tots cristians!

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram