’escenificació clerical de Tarragona ha volgut reconèixer les víctimes religioses que l’Església va patir durant la guerra civil, gairebé totes del bàndol franquista. La celebració a la nostra terra d’un acte d’aquestes característiques i l’assistència de qualsevol representant oficial català és motiu de vergonya, d’indignació i de condemna. No ens serveix l’argument que ens diu que “hi havia molts catalans entre les víctimes”. Mentre això passa, el poble de Catalunya va creixent en ànims de sobirania, l’unionisme fracassa estrepitosament, i Madrid s’oposa frontalment a què els catalans i catalanes puguin expressar-se lliurement a les urnes.
Ni l’església catòlica ni el Govern d’Espanya mai no han demanat perdó per cap dels crims comesos durant la massacre feixista, ni pel suport de la primera al règim de Franco abans, durant, i 40 anys després. Autocrítica zero: els nens del franquisme, la pederàstia, la repressió a través de l’abús de poder i les influències pertot. No només no han demanat perdó ni l’Estat, ni el Papa ni la Conferència Episcopal Espanyola, sinó que a més han arribat al punt d’aprofitar l’avinentesa de la trobada per condemnar la violència dels anys trenta, el període de la II República a través del nunci papal.
Paradoxalment, i en contrapartida a tots aquests fastos, hem sentit de la boca de la monja Forcades –que ha aplegat una multitud de gent a Montjuïc a l’acte central de Procés Constitutuent on es respirava odi i por per l’afer de Tarragona–, criticar la societat capitalista “si no ens serveix” i convidar a posar la primera pedra per bastir una gran coalició electoral a la qual presumiblement podria respondre ICV o la CUP. A poc a poc aquesta alternativa social composta per Forcades i Oliveras va explicant els seus propòsits, que van quallant entre la gent que els escolta.
D’altra banda, els consellers Felip Puig i Ramon Espadaler han compartit la idea d’endarrerir la data de la consulta del 2014 al 2015, “per aconseguir que aquesta es faci de manera pactada amb Espanya i abans d’aventurar-se en el camí de la desobediència”.
Il·lusions vanes. Hauríem de tenir clar que l’Estat espanyol no acceptarà la consulta ni el 2015 ni mai. Per això diumenge 13 d’octubre a la tarda, la Plaça de Sant Jaume ja es va emplenar de centenars de persones que demanaven a crits poder votar, sí o sí.
