Les tendències alcistes del preu de l’electricitat s’estan produint en un context de crisi econòmica i social derivada de la crisi sanitària de la covid. Els impactes devastadors de la pandèmia ens desvelen xifres alarmants, com ara l’increment de l’exclusió social severa. Això ens situa davant d’una societat cada cop més desigual, en la qual el grup que més augmenta és el de les persones més desafavorides, a les quals els és cada cop més difícil participar en la societat per les seves dificultats per accedir al treball, consum, habitatge o serveis bàsics. És preocupant que, mentre que aquest gruix de persones han caigut en situació d’exclusió amb una rapidesa vertiginosa en context de crisi, el procés de sortida d’aquesta situació en context de recuperació serà molt més lent. Però, a casa nostra, no tothom ho està patint de la mateixa manera: la geografia urbana de la pobresa a Barcelona posa en relleu les desigualtats a la ciutat.
A tot això s’ha d’afegir que l’hivern que s’acosta es preveu que serà un dels més durs a Europa, però no pas perquè hagi de ser més fred que la mitjana, sinó, en gran part, per les conseqüències de la invasió russa d’Ucraïna i la inflació.
A l’Estat espanyol no s’espera, de moment, arribar a l’extrem de tenir talls de subministraments, però la guerra es nota des de fa mesos a les factures dels subministraments bàsics. Són moltes les famílies a casa nostra que seran incapaces de mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada durant els mesos freds o s’hauran d’endarrerir en el pagament dels rebuts dels subministraments bàsics.
Ens cal defensar la necessitat d’abordar els assumptes relacionats amb l’energia des d’un enfocament basat en els drets humans
Centrant-nos en les tarifes elèctriques, ens cal defensar la necessitat d’abordar els assumptes relacionats amb l’energia des d’un enfocament basat en els drets humans. Un canvi de paradigma, un nou contracte social, encaminat a fer que les persones deixin de ser considerades mers clients d’una empresa subministradora i passin a ser titulars d’un dret subjectiu als subministraments bàsics a un preu assequible i dins d’uns paràmetres de consum bàsics i essencials. Ens cal transitar de l’assistencialisme i els privilegis a l’àmbit de les necessitats i els drets.
És per aquesta raó que considerem que la formulació del dret humà a l’energia és una prioritat davant la mercantilització que està patint aquest bé comú. Mercantilització que implica que el poder de control sobre aquest bé bàsic es concentri en mans d’uns quants actors econòmics, grans oligopolis, amb el vistiplau de les autoritats públiques.
Sabent que l’energia és indispensable per a la vida de les persones, no ens podem permetre durant més temps el luxe de deixar la seva supervisió en mans purament privades, ja que qui té el poder sobre el subministrament energètic acaba exercint control sobre la societat. Revertir les lògiques imperants avui dia passa per la formulació i el reconeixement del dret humà a l’energia. No serà una tasca fàcil, però sí que és possible: només cal que gosem jugar la partida, com així ho hem fet en el darrer informe de la Sindicatura de Greuges de Barcelona.
David Bondia, síndic de greuges de Barcelona
