A mesura que les nostres ciutats creixen, molta gent sent que alguna cosa essencial s’ha anat esvaint. Potser és el silenci. Potser l’ombra d’un arbre en ple agost. Potser, senzillament, és el contacte amb la natura. En un moment en què la contaminació, l’estrès i l’aïllament social s’han normalitzat com a efectes col·laterals del nostre dia a dia, cada vegada més veus expertes coincideixen que necessitem entorns urbans més verds i saludables.
Aquest plantejament no es limita a tenir parcs més grans o a plantar arbres a les voreres. Es tracta de repensar tant els espais existents com els nous dissenys perquè la natura formi part de la nostra quotidianitat. El verd ha de deixar de ser perifèric per convertir-se en una peça central. Fixem-nos, si no, en el carrer Consell de Cent de Barcelona, ara reconvertit en un eix de renaturalització urbana. Ha passat de ser una via de trànsit intens a un espai amb vegetació, zones de joc i bancs que conviden a la convivència.
L’impacte d’aquestes transformacions és especialment visible en els més petits. Segons estudis d’ISGlobal, a les escoles on s’han creat entorns naturals els infants mostren una millor capacitat de concentració i una reducció dels nivells d’estrès. Un entorn amb arbres, terra i ombra no només és més agradable; és igualment més saludable. El projecte Protegim les escoles, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, ha facilitat, per exemple, l’eliminació de carrils de cotxe per guanyar espai verd. Mestres i famílies destaquen la transformació: hi ha més tranquil·litat, menys contaminació acústica i més ganes de quedar-se a jugar després de classe. Això és salut!
El verd ha de deixar de ser perifèric per convertir-se en una peça central
Les persones grans també hi troben un refugi valuós. Molts parcs s’han convertit en punts de trobada, d’exercici suau i de socialització. Caminar entre arbres, llegir a la fresca o fer una mica de moviment pot semblar poca cosa, però contribueix de manera clara a la salut física i emocional en aquesta etapa de la vida. Al Parc de la Ciutadella, per exemple, cada matí s’apleguen desenes d’avis que cerquen aquest contacte regular amb la natura. Potser sense ser-ne del tot conscients estan afavorint la seva mobilitat i el seu estat d’ànim. És, així mateix, una eina senzilla per combatre la solitud no desitjada. Parlem de veritables medicaments preventius: accessibles, gratuïts i sense efectes secundaris.
Hi ha, a més, un benefici menys tangible però molt poderós: la sensació de benestar. Quan passegem per un parc o ens acostem a un riu o a una platja urbana, de seguida experimentem una millora de l’ànim. Aquesta sensació, més emocional que mesurable, explica per què tanta gent cerca aquests espais després d’un dia difícil. No calen més raons per voler preservar-los i ampliar-los. Sentir-nos millor ens fa més actius socialment, ens predisposa a prendre decisions més sanes i contribueix a una millor salut mental.
Els espais naturals són molt més que un plaer per als sentits: són aliats imprescindibles per a la salut pública i per a la lluita contra el canvi climàtic. Redueixen la temperatura, absorbeixen contaminació, prevenen inundacions i aporten frescor durant les onades de calor. Ciutats com Viena, Copenhaguen o Medellín ja han començat a teixir corredors verds que connecten barris sencers, oferint continuïtat ecològica i accessibilitat universal.
Com deia l’urbanista Jan Gehl, “primer modeles els espais i després els espais modelen la gent”. Qui pot negar que una ciutat més verda és també una ciutat més equilibrada i feliç? Allà on hi ha arbres hi ha ombra. I on hi ha ombra hi trobem conversa, calma i vida compartida. Potser ha arribat el moment de deixar d’idealitzar la natura i començar a integrar-la com a part essencial del nostre paisatge urbà.
Per això, calen governs valents que repensin el model urbà, situïn la vida al centre i planifiquin amb visió de futur. Però també cal una ciutadania compromesa que defensi el dret a una ciutat saludable, habitable i verda per a tothom.
Ester Safont, exregidora d’Obres i Medi Ambient de l’Ajuntament de Mollet del Vallès
