Francina Vila, regidora d’Horta-Guinardó, ens rep a l’Ajuntament quan falten tres mesos per a les eleccions municipals. Repassa l’actualitat més recent i els temes centrals que han marcat la legislatura i acaba parlant del Carmel, ara que fa 10 anys de l’esfondrament. “El barri s’ha recuperat d’aquell accident”, assegura.
Entrem a la recta final del mandat. Com valora aquests quatre anys al capdavant del Districte?
Crec que hem pogut assolir amb prou èxit els nostres objectius. Però quatre anys és molt poc temps per fer tot el que caldria. Veníem de 32 anys de governs del mateix color polític i costa canviar algunes inèrcies. Nosaltres entenem d’una manera diferent la ciutat i en això hem treballat. I vam marcar-nos un full de ruta realista, un Pla d’Actuació del Districte que tocava de peus a terra, sense prometre res que no poguéssim complir.
Precisament aquest fet va generar un cert debat al principi del mandat.
Sí, ens van criticar perquè a alguns els semblaven poques coses, però crec que al final la gent ens ho ha agraït. Perquè és la manera de generar confiança envers la persona que hi ha al capdavant d’una institució com el Districte. A més, totes les prioritats que hem anat establint ho hem fet molt de la mà dels veïns i veïnes. I ara, fent balanç, podem demostrar que tenim un tant per cent elevadíssim dels objectius que ens havíem marcat complerts. Per tot plegat, estem satisfets.
Si pogués tornar enrere, faria alguna cosa diferent?
No ho he analitzat.
…
[Pensa] Crec que ho hem fet prou bé, però potser sí que alguns temes els hauria plantejat diferent. Hauria fet el mateix però probablement en alguns casos ho hauria plantejat d’una altra manera, sobretot a nivell de com explicar-ho, de com comunicar-ho… Però bé, les línies estratègiques evidentment les mantindria igual. El què no el canviaria, això segur.
En els últims mesos, Horta-Guinardó ha estat notícia, principalment, per Torre Garcini i la preocupació dels veïns davant d’un possible enderroc…
El perill d’enderroc hi ha estat sempre. Des que vam entrar al govern jo he tingut una llicència d’enderroc sobre la taula. Per tant, el perill ve de lluny. El que hem fet nosaltres ha estat intentar arribar a un acord amb la propietat i en això estem treballant.
En quina situació es troben les negociacions amb Núñez i Navarro?
Bé, aquest tipus de negociacions són sempre complicades, necessiten temps. Es posen sobre la taula molts elements diferents, no només del nostre districte, i hem de deixar que tot plegat faci el seu curs per arribar a bon port, que és el que volem tots.
A hores d’ara, pot garantir que Torre Garcini se salvarà?
Nosaltres ens vam comprometre que la masia es mantindria dempeus i també els seus jardins i el que puc garantir és que batallarem tant com calgui perquè així sigui.
Un altre tema complicat és el dels veïns desallotjats del bloc del carrer de Santa Rosalia. Quan podran normalitzar la seva situació?
Un procés d’expropiació també necessita el seu temps. Té uns terminis pautats per llei que nosaltres hem intentat accelerar tant tècnicament com políticament. Ara ja estem en fase d’avinences i s’estan arribant a molts acords amb afectats perquè ben aviat aquesta situació provisional d’estar en hotels s’acabi i puguin normalitzar les seves vides.
Pot posar-hi una data?
No m’atreveixo a posar cap data perquè dependrà de les negociacions. Si els veïns accepten les condicions que els hem posat tot anirà molt ràpid. Si no és així i ho recorren, tot serà més lent. A nosaltres ens agradaria arribar a acords al més ràpidament possible perquè la situació d’aquests veïns torni a la normalitat com més aviat millor.
Parlant de projectes que s’han fet esperar, en aquest mandat finalment han començat les obres a la plaça Sanllehy i també a Can Fargas, dues llargues reivindicacions veïnals. Està satisfeta?
Són dos exemples diferents. El primer no és competència del Districte, però nosaltres vam batallar perquè, si no es feien les obres de l’L9, almenys es recuperés la plaça, i ho hem aconseguit. I l’altre sí que és una obra estrictament municipal, molt emblemàtica al barri i que nosaltres, des del primer moment, vam tenir clar que s’havia de tirar endavant. Hi ha moltes expectatives sobre l’espai. Esperem que un cop s’acabi la rehabilitació ja es pugui posar en marxa l’escola de música i, posteriorment, abordar tota la recuperació dels jardins.
Durant aquest últim any també s’ha estrenat la remodelada plaça d’Eivissa. Vostè va dir que n’estava especialment orgullosa, d’aquesta reforma.
Sí, perquè considero que és l’inici d’una recuperació del nucli antic d’Horta. És un barri que té una trajectòria històrica important com a municipi independent i el nucli antic té un valor especial. I el fet de millorar la plaça d’Eivissa és l’inici per anar rehabilitant i millorant l’antic poble d’Horta.
Enguany també es compleixen 10 anys de l’esfondrament del Carmel. Creu que el barri s’ha recuperat d’aquell accident?
Jo crec que els veïns i veïnes del Carmel han volgut superar aquell trauma. S’ha fet un esforç per part d’ells mateixos i també per part de l’Ajuntament per fer-ho possible. Al Carmel hi tenim un Pla Comunitari que és un dels que funciona millor de tot Catalunya. Hi participen més de 40 entitats i ara, precisament, tenen un nou espai. Amb tot, crec que sí, que s’ha recuperat.
L’advocada Pérez-Pozo, que va liderar l’Associació d’Afectats Línia 5, ens deia fa poc que l’esfondrament també va ser una oportunitat. Ho comparteix?
Sí, perquè va posar a l’agenda política el Carmel, que li feia falta, i perquè el barri va rebre un conjunt d’inversions que no havia rebut fins aleshores. Hi va haver famílies que van perdre casa seva, és cert, però també van poder accedir a unes condicions de vida millors.
Ara s’estan impulsant atractius turístics de la zona, com el Turó de la Rovira, per dinamitzar-ne l’economia. S’aconseguirà?
Aquest és el nostre objectiu. Però volem que tot el procés sigui molt pausat perquè no hi hagi un impacte negatiu sobre la vida de la gent. Ho intentem conduir de tal manera que sigui un creixement sostenible.
Es pot controlar això?
Es tracta de saber a qui et dirigeixes, de quina manera i què potencies. El que estem potenciant nosaltres és la cultura i la història. Per tant, ens dirigim a un públic determinat, no a tothom.
Alguns veïns temen que el Turó de la Rovira es pugui convertir en un Park Güell. No hi ha Gaudí, però és certament atractiu.
El risc hi és, però nosaltres ja hem fet la feina prèviament per evitar-ho. Amb un centre d’acollida, amb personal d’atenció i assessorament… Tenim en compte el risc i treballem per limitar-lo.
Qui ho veu amb més bons ulls és el petit comerç, que sembla que comença a respirar una mica. Com percep el sector al districte?
Amb els comerciants hem treballat conjuntament i crec que hem generat un clima de col·laboració molt interessant. Tenim barris com el Carmel amb un dinamisme comercial certament important. També Horta, el Guinardó, aquest últim amb un mercat remodelat recentment… S’han passat uns anys molt complicats, però aquells que han aconseguit resistir n’han sortit enfortits. Sens dubte.
