Nou episodi del serial del bloc del número 91 del carrer Santa Rosalia, al barri de la Teixonera. El passat 23 de març el jutge del jutjat contenciós administratiu número 7 de Barcelona va ordenar aturar l’enderrocament d’aquest bloc, que va ser desallotjat l’octubre del 2014 pel seu mal estat.
La decisió arriba després que Claudio Banchelli, el president de la comunitat de propietaris, sol·licités uns dies abans en aquest jutjat la paralització de les obres, que ha estat acceptada pel jutge com a mesura cautelar. A principis de març els veïns havien vist just a davant de la finca un cartell de l’Ajuntament que anunciava l’enderrocament i van decidir passar a l’acció.
Darrera aquesta demanda veïnal hi ha el fet que els afectats consideren que si s’enderroca l’edifici no hi hauria proves per “demostrar quins són els motius reals” que van provocar el deteriorament de l’edifici. Ells sempre han pensat que les obres de l’estació El Coll-La Teixonera de la Línia 5 del metro hi podrien tenir alguna cosa a veure. En paral·lel, els veïns també van presentar una instància al Districte on es demanava la suspensió immediata de l’enderroc.
La resolució del jutge va provocar que l’Ajuntament presentés les al·legacions a les mesures cautelars decretades. I és que el consistori, a través de Bagursa –l’empresa municipal encarregada de l’expropiació– defensa que s’ha d’enderrocar l’edifici perquè considera que els pisos estan en estat de ruina.
De fet, ahir mateix, i abans que s’exhauríssin els 10 dies que el jutge havia posat de termini, la comunitat de Santa Rosalia va presentar el seu recurs contra les al·legacions del consistori. Així doncs, la comunitat de veïns fa un pas endavant per aconseguir que l’Ajuntament hagi d’aturar de forma definitiva l’enderrocament. Claudio Banchelli explica a Línia Horta que si ara s’ha arribat a aquesta situació és perquè “ningú” els va “avisar de les obres d’enderroc”. Banchelli vol deixar clar que la mobilització veïnal que ell lidera només pretén “aclarir les coses i aconseguir que es faci justícia”.
LES INDEMNITZACIONS
Tot aquest procés també pot servir ara perquè els afecats rebin més compensacions. Tal com reflecteixen els escrits d’al·legació dels veïns, si l’expropiació s’empara “en els danys produïts per una actuació negligent de l’administració, suposaria un abús de dret”, ja que la mateixa administració s’estaria “aprofitant de la seva pròpia negligència per obtenir un solar amb una valoració i aprofitament superiors a les sumes ofertes als copropietaris”.
De fet, Banchelli recorda que “8 dels 31 casos es van resoldre al jurat d’expropiació, que va sentenciar que els propietaris havien de rebre una indemnització més gran de la que oferia l’Ajuntament, que deia que els pisos estaven en estat de ruïna quan l’informe tècnic no ho deia pas”.
