Mas i Junqueras van tornar a protagonitzar una imatge d’entesa el passat dimecres 14 de gener. Foto: Generalitat

El passat dimecres 14 de gener el sobiranisme va tornar a respirar tranquil. Mas i Junqueras refeien la unitat i arribaven a un acord “per portar el procés de transició nacional fins a la victòria”, en paraules del president. Un procés que tindrà el seu punt àlgid en les eleccions anticipades i de caràcter plebiscitari del pròxim 27 de setembre –just un any després de la firma del decret de convocatòria del 9N–, en les quals, finalment, s’hi concorrerà amb llistes diverses i un full de ruta compartit.

Enrere quedaven unes setmanes de neguit sobiranista i d’episodis públics per oblidar –els mateixos Mas i Junqueras van demanar perdó en aquest sentit–. Hi havia acord i hi hauria eleccions, tal com la societat civil sobiranista exigia. Però la feina que s’haurà de fer des d’ara fins al 27 de setembre és immensa.

Amb l’acord assolit es reafirma el pacte de legislatura entre CiU i ERC i, com han volgut destacar tots dos partits, es posarà el focus en els programes d’especial contingut social o educatiu, com ara la llei de formació professional, la llei de reforma del Servei d’Ocupació de Catalunya i la llei de simplificació administrativa. El pressupost de la Generalitat de 2015, acordat pels dos partits, ja va en aquesta direcció.

Pel que fa a l’acció legislativa catalana, l’acord contempla l’aprovació de lleis que actualment encara estan pendents al Parlament i que són, segons els dos partits, de màxima importància des del punt de vista del funcionament del país, de la seva economia i de l’acció social. Entre aquestes destaquen la de Formació Professional, la de reforma del Servei d’Ocupació de Catalunya o la de simplificació administrativa.

Però la part més important de l’acord –eleccions a banda– és sens dubte el compromís assolit per part d’ambdues formacions de prioritzar la creació de les estructures d’Estat que estaven establertes en l’acord de legislatura firmat el 2012 i la legislació necessària per fer-les possibles. La hisenda pròpia, l’administració de la seguretat social i l’acció exterior són les més importants, a més de l’elaboració d’una administració electoral pròpia.

I tot això s’haurà de fer en només set mesos que es preveuen molt intensos i que tindran unes altres eleccions, les municipals, pel mig. De cara a aquests comicis, l’acord estableix pactes d’entesa oberts a forces polítiques que estiguin d’acord amb el procés, tot i que aquest punt no ha quedat del tot definit. El que sí que queda clar és que es vol que el full de ruta per presentar-se a les plebiscitàries pugui ser compartit també per altres formacions sobiranistes, com ara la CUP.

Sigui com sigui, tot plegat s’haurà d’haver enllestit el juliol, ja que la intenció del president és dissoldre el Parlament a començaments d’agost per poder celebrar les eleccions el 27 de setembre i que així la campanya electoral comenci en una altra data simbòlica: l’11 de setembre. El compte enrere ja ha començat.

LES ESTRUCTURES D’ESTAT

HISENDA PRÒPIA
“UN TEMA EN MARXA PERÒ NO CULMINAT”
La principal estructura d’Estat és la hisenda pròpia, “un tema en marxa però no culminat”, en paraules de Mas. Tal com recorda el Govern en el seu balanç de mandat, ja s’ha implementat la finestreta única amb la xarxa de les Diputacions i s’ha creat un cos tècnic de gestors tributaris. Però ara caldrà aprovar una llei tributària de Catalunya per regular la gestió, liquidació i inspecció dels tributs del país.

SEGURETAT SOCIAL
“UN TERRENY COMPLEX EN QUÈ CAL COMENÇAR A ENTRAR-HI”
Un altre dels reptes més importants –segurament el que més– és el disseny de l’administració i la tresoreria d’una Seguretat Social catalana que garanteixi les pensions i prestacions d’atur. Tal com ha advertit el Consell Assessor per a la Transició Nacional, aquest és un “terreny complex en el qual cal començar a entrar-hi”. El primer pas serà la creació de l’agència catalana de la Seguretat Social.

JUNTA ELECTORAL
“TENIR INSTRUMENTS PROPIS PER ENFOCAR LES ELECCIONS”
La creació d’estructures d’Estat no pot oblidar dotar Catalunya d’una junta o sindicatura electoral catalana per poder “tenir instruments propis de país per enfocar les pròximes eleccions”, segons Mas. La via per fer-ho és l’aprovació d’una llei d’acord amb l’article 56 de l’Estatut. Per altra banda, també queda pendent l’aprovació d’una llei electoral pròpia, un objectiu fins ara reiteradament encallat.

ACCIÓ EXTERIOR
“EL VESSANT DE SITUACIÓ EN L’ESCENA INTERNACIONAL”
Per últim, cal destacar també la importància de l’acció exterior. “El procés quedaria coix si no té un vessant de situació en l’escena internacional”, adverteix Mas. Aquest és un dels camps en què s’ha avançat més en els dos últims anys. Sense anar més lluny, el fins fa poc alt funcionari a Brussel·les, el català Amadeu Altafaj, ha estat nomenat recentment alt representant de la Generalitat a la Unió Europea.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram