Ocupen vuit pisos i els propietaris han d’acabar pagant per recuperar-los

Anys estalviant, en alguns casos els estalvis de tota la vida, per aconseguir comprar un pis. I que quan queden pocs dies perquè t’entreguin les claus, l’ocupin.

Aquest és el breu resum de la història que els va tocar viure a un grup de futurs veïns del número 7-13 del carrer Tajo entre els dies 9 i 11 de novembre. Després d’anys d’implicació en la promoció dels seus futurs pisos van veure com un grup de persones ocupaven set dels dotze pisos del bloc. L’alarma va saltar el dia 9 de novembre després que els ocupes entressin al bloc la matinada del mateix i ocupessin set pisos. Durant 48 hores la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra van intentar parlar amb els ocupes, però els afectats, veient que no servia de res, van decidir demanar ajuda a través de les xarxes socials. Això va provocar que s’organitzés una concentració de protesta a davant de l’edifici, on el dia 11 a la tarda s’hi van reunir gairebé un centenar de persones per fer pressió.

Com ja ha passat altres vegades en casos com aquests, la solució, encara que pugui semblar surrealista, va acabar sent que els afectats paguessin els ocupes perquè marxessin. La versió dels ocupes, per la seva banda, era que ells havien pagat més de 4.000 euros a un tercer, que havia estat qui havia forçat les portes i canviat els panys.

El promotor del bloc, però, en declaracions al diari Ara, va afirmar que el relat dels ocupes no quadra amb el fet que entressin de matinada i sense fer soroll. Segons ell, “no volien viure aquí, volien diners”.

LA VEÏNA QUE HI ERA
Tot plegat va ocórrer amb només dos dels pisos entregats als seus propietaris. En un encara no hi havien anat a viure mentre que a l’altre ja hi havia una veïna.

En declaracions al diari Ara, aquesta veïna va explicar que es va salvar perquè havia “posat l’estora a la porta de casa” i tenia “el nom a la bústia”, per la qual cosa van deduir que ja s’hi vivia.

SEGURETAT PRIVADA
Dos dies més tard, el 13 de novembre, al voltant de les set de la tarda, tots els pisos estaven a les fosques i només hi havia llum a l’escala. La tranquil·litat a l’exterior del bloc era absoluta. Línia Horta va poder comprovar com a l’interior del pis hi havia un vigilant de seguretat sense identificació de cap empresa. En una breu conversa mantinguda amb ell, després que accedís a obrir la porta principal –estava tancada en clau–, va confirmar que la seva presència al bloc responia a les ocupacions del cap de setmana. Preguntat per si l’havien contractat els promotors, es va negar a donar cap informació. A la porta, un adhesiu d’un dels clans gitanos que es dediquen a la vigilància de les obres de forma no oficial havia estat mig esborrat.

Sigui com sigui, la presència d’aquell vigilant sense cap mena d’identificació demostra que alguna cosa falla si algú ha d’acabar recorrent a empreses, que sovint incorren en pràctiques molt controvertides, per tal que protegeixin uns pisos on hi han destinat una gran quantitat de diners perquè ningú els ocupi, tal com ha passat al carrer Tajo.