El poblat iber del Turó de la Rovira continua oferint novetats. Durant les darreres setmanes els treballs arqueològics han permès trobar dues estances més que els arqueòlegs han datat entre els segles IV i I aC.
A l’estança més gran es van excavar aproximadament 16 metres quadrats que van permetre trobar una llar de foc en una zona on hi havia un paviment d’argila. Els treballs d’excavació continuen i ara els arqueòlegs treballen en un espai on s’han documentat les restes d’un gran retall de cinc metres d’amplada que de moment no se’n coneix la funció.
Els treballs d’excavació, dirigits per l’arqueòleg Daniel Giner, van començar el 5 de novembre durant l’inici del projecte de millora dels accessos de l’entorn de la bateria antiaèria dins de la Balconada de Barcelona, concretament als carrers Marià Labèrnia, Labèrnia i Panorama.
UNA EXCAVACIÓ AMB HISTÒRIA
L’excavació d’aquest poblat iber, de tipus laietà, va començar l’any 1932 de la mà de l’arqueòleg Josep Colomines i Roca i promoguda pels Serveis d’Investigacions Arqueològiques de la Generalitat.
Durant aquelles excavacions es van descobrir 44 sitges o una possible necròpolis en una zona de més de 20.000 metres quadrats. Es creu que el poblat va funcionar entre els segles IV i els inicis de l’I abans de Crist. Més endavant, ja durant el segle XX, l’obertura de carrers, la construcció de cases i la instal·lació de les bateries antiaèries van fer desaparèixer moltes restes ibers. Ara, però, s’intenta recuperar el que no va quedar afectat.
