Fins a 81 centres educatius comptaran amb un educador emocional a partir del curs vinent. Foto: Ajuntament

“Al principi, ho vèiem amb una mica de reticència, no sabíem com s’aplicaria. Ara ens hem adonat que és essencial”. És l’opinió que té sobre la incorporació dels educadors emocionals als centres educatius el director d’una escola que ja fa quatre cursos que compta amb aquesta figura. Toni Alonso està al capdavant del col·legi Mare de Déu de Montserrat d’Horta-Guinardó, un dels 27 de Barcelona on es van introduir els educadors emocionals entre els anys 2016 i 2020, en el marc del Pla de barris.

Veient l’èxit de la iniciativa, i tenint en compte que la pandèmia ha afectat negativament la salut mental d’infants i adolescents, l’Ajuntament i el Consorci d’Educació de Barcelona han anunciat que, a partir del curs que ve, els educadors emocionals arribaran a 81 centres, el triple que fins ara.

“Aquesta és una molt bona notícia. És important que les institucions posin el focus en la salut mental”, diu la pedagoga Silvia Marín, educadora emocional de l’escola Mare de Déu de Montserrat des del novembre. Quan, fa gairebé mig any, va arribar al centre, de seguida va notar que aquesta escola feia temps que treballava l’educació emocional. “Em vaig trobar una escola on els mestres prioritzaven el benestar dels infants, l’equip directiu estava molt conscienciat i els alumnes eren molt receptius. Em va sorprendre que hi hagués tanta sensibilitat”, reconeix Marín. Qui ha viscut en primera persona aquesta evolució durant quatre cursos ha estat el director. “Es nota moltíssim: hi ha salut emocional al centre”, celebra Alonso.

L’educador emocional ensenya als més petits a “identificar i verbalitzar els sentiments”

MÉS ENLLÀ DEL “QUÈ TAL”
Els educadors emocionals atenen casos concrets quan cal, però la seva funció principal es fa amb tota la classe. El seu objectiu, a més de prevenir possibles problemes, és fomentar el desenvolupament emocional d’alumnes i mestres.

Amb els més petits, a parvulari, es treballa “la psicomotricitat i l’expressió emocional”, explica Marín, que afegeix que, en aquestes edats, el primer pas és aprendre a “identificar i verbalitzar els sentiments”. De fet, amb els més grans la finalitat no canvia tant, però sí les dinàmiques. “Amb els grups des de primer fins a sisè, els dilluns comencem explicant com ha anat el cap de setmana (parlant d’emocions, és clar) i els divendres acabem fent una assemblea per comentar i resoldre el que hagi passat durant la setmana”, detalla Marín. Per a l’educadora, un concepte molt important és “l’alfabetització emocional”, que permet anar “més enllà de dir si estem bé o malament”.

ELS MESTRES TAMBÉ APRENEN
Els professors també són en certa manera alumnes de l’educadora emocional, que els ensenya a entendre millor els infants, i sembla que, a l’escola Mare de Déu de Montserrat, disposar d’aquesta figura durant els últims anys està donant els seus fruits. “Són mestres que, si han d’aturar una classe per resoldre un conflicte entre alumnes, ho fan”, valora Marín.

Per a Alonso, com a director però també com a professor, el perfil d’un especialista emocional és imprescindible a escoles i instituts. “Primer es va dir que cada escola en tindria un de forma temporal, però ha quedat clar que hi ha de ser sempre”, afirma. I, per la seva banda, l’educadora es mostra disposada a quedar-s’hi: “Aquesta feina és un regal”.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram