sAVIS

“En l’àmbit cognitiu, la interacció dels residents amb els infants és molt bona”, afirma Xènia Puig, directora de la residència. Fotos cedides

Els intercanvis generacionals són una via molt útil per promoure l’envelliment actiu i trencar idees preconcebudes dels infants respecte de la gent gran. Precisament aquest és l’objectiu del projecte sAVIS, en el qual col·laboren l’escola FEDAC de Cerdanyola del Vallès i la residència CleceVitam Ceritania. En aquest sentit, les dues institucions han sumat forces per treballar conjuntament perquè grans i petits en surtin beneficiats.

La idea, que va sorgir de l’escola FEDAC, és crear espais de trobada entre les persones grans i els alumnes de sisè de primària del centre, a través d’activitats conjuntes que s’han anat materialitzant al llarg d’aquest curs escolar. “És especial de veure; és únic i molt bonic”, reconeix l’Isaac Vega, educador social de CleceVitam Ceritania i una de les persones que lidera el projecte. A l’altra banda hi ha el Sergi Peiró, professor de l’escola FEDAC i responsable de la iniciativa al centre educatiu. “Amb aquest projecte ajudes a trencar estereotips”, destaca el docent.

Qui també hi té molt a dir és la directora de la residència, Xènia Puig. “En l’àmbit cognitiu, la interacció dels residents amb els infants és molt bona”, afirma. Hi coincideix Vega, que hi afegeix un punt de vista més sentimental. “Aquest projecte és d’una tendresa molt especial per als residents, que se senten escoltats i reconeguts”, afirma. Ho confirma la Manuela Espinosa, una de les residents del centre que participa en la iniciativa. “Els infants són molt simpàtics i molt afectuosos, estic encantada”, resumeix ella.

sAVIS

Històries de vida

Vega explica, doncs, que el sAVIS és un projecte que permet als residents sentir-se escoltats. De fet, aquest és, precisament, un dels puntals del programa, que facilita a les persones grans poder explicar la seva història de vida. A través d’aquesta transmissió d’experiències i memòria s’ajuda els infants a entendre la història del segle XX. Ho explica Peiró, que recorda que precisament els alumnes que hi prenen part estan estudiant l’època contemporània a classe. “Què millor que fer-ho a través de la memòria de les persones grans?”, destaca. I és que a través de les històries de vida dels residents, els estudiants entenen processos com els moviments migratoris intrapeninsulars o la dictadura i les seves conseqüències. “La història cobra vida”, resumeix el professor.

Però això no queda aquí, ja que rescatar aquests records comporta un esforç per als residents, que han de fer memòria i explicar un relat de manera que un infant de sisè de primària el pugui comprendre. “Els i les residents fan un esforç molt important perquè els entenguin”, remarca Puig. Per altra banda, durant aquestes trobades, la gent gran té l’oportunitat d’aconsellar els estudiants sobre aspectes de la vida. D’aquesta manera es tanca un cercle de cooperació entre generacions que amb l’arribada de la vida frenètica, que relega el coneixement dels avis a un segon terme, s’ha anat perdent.

sAVIS

sAVIS apadrinats

Amb tot, el sAVIS permet que cada infant apadrini un resident. És més, una de les activitats que han fet ha estat l’elaboració d’un marc de fotos que serveix per preservar una fotografia conjunta del resident i l’estudiant. “Em va fer moltíssima il·lusió”, reconeix la Manuela, que confirma que també s’ha cartejat amb els infants per establir una relació que, amb el temps, pot continuar més enllà del projecte en si. “El dia que han vingut els infants al centre ha estat de festa major”, diu Puig, que destaca la “injecció” d’energia i vitalitat que aporten els infants quan van a la residència. Al seu torn, els residents han visitat l’escola per assistir a l’assaig general d’una obra de teatre que els alumnes estrenaran aviat a Cerdanyola. Unes visites mútues que van arrencar al desembre, quan els infants van anar a la residència per cantar nadales.

Per tot plegat, la voluntat és que el projecte continuï el pròxim curs. Així ho expressen tots els entrevistats en aquesta peça, que només tenen bones paraules per a aquest projecte. “Des d’un principi vam veure que s’establia una connexió especial”, assenyala Peiró, que relata casos d’alumnes que, si bé en un principi tenien por d’entrar a la residència –condicionats, de fet, pels estereotips sobre aquests centres de gent gran–, ara estan encantats i, fins i tot, n’hi ha que diuen que volen dedicar-se, de grans, a tenir cura dels avis.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram