Edificis i construccions que parlen i que són testimonis d’una part fosca de la nostra història. I és que fa poc més de 82 anys, quan franquistes i feixistes italians bombardejaven la ciutat en la recta final de la Guerra Civil espanyola, va ser necessària la construcció de refugis perquè els veïns tinguessin un lloc segur d’estada provisional mentre plovien bombes del cel.

El subsol de Barcelona va omplir-se d’aquestes construccions, moltes de les quals avui serveixen de testimoni del moment i s’han rehabilitat per poder acollir visites guiades que donen context i expliquen els fets del març de 1938, tot i que el primer bombardeig es va fer l’any anterior.

A Sant Andreu, per exemple, hi ha constància de tres refugis (cosa que no vol dir que no n’hi hagi més): el de la Lira (a Sant Andreu de Palomar), el del carrer Matanzas (al barri del Congrés i els Indians) i el de la Sagrera, situat sota la Torre de la Sagrera.

El de la Lira (una societat cultural i esportiva molt arrelada al barri) és el més petit i només té un accés (incompleix la normativa de la Junta de Defensa Passiva que deia que com a mínim n’havien de tenir dos o més per evitar que la gent quedés atrapada al seu interior en cas d’esfondrament). De fet, el més probable és que servís als membres de la junta directiva per continuar les reunions en lloc segur durant els bombardejos de la Guerra Civil. El refugi es pot visitar actualment.

Pel que fa al del carrer Matanzas (el refugi 977), va ser un dels primers 30 que l’Ajuntament va ordenar construir la tardor del 1936, pocs mesos després del cop dels militars franquistes, i es va descobrir l’any 2007 durant la remodelació i condicionament del carrer de Pinar del Río. S’hi podia accedir per tres punts (actualment les tres entrades estan tapiades) i de punta a punta fa més de 150 metres. A dins encara hi ha petits armaris que es feien servir per guardar productes de primera necessitat, com llums de mà i aigua, mentre que al centre hi ha una petita habitació que funcionava com a infermeria. Actualment no està obert al públic.

Per últim, el que està en millor estat és el que hi ha a sota de la Torre de la Sagrera. El refugi, d’uns 80 metres de llargada, havia passat desapercebut durant molts anys i conserva els bancs i les latrines, els pous de ventilació i la instal·lació elèctrica original intacta. S’està treballant per poder obrir-lo al públic.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram