Els desnonaments s’han convertit en un dels grans drames de la crisi econòmica. Segons dades fetes públiques recentment pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Catalunya és el territori de tot l’estat que va patir més desnonaments l’any 2013, amb un 23,8% del total.

Les xifres són colpidores: més de 67.000 desnonaments a tot l’estat, 16.000 dels quals a Catalunya, i la majoria (56,8%) per pisos en lloguer. Les execucions hipotecàries, que en aquest cas han descendit un 9,8% respecte a l’any anterior, representen un 38,5% del total de desnonaments. Les dades fetes públiques pel CGPJ estan desglossades per províncies, un fet que impossibilita saber el nombre de desnonaments que han tingut lloc a la ciutat de Barcelona. Aquesta publicació ha intentat aconseguir estadístiques locals a través del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i altres instàncies, sense èxit.

Les xifres de la província de Barcelona, però, parlen per si soles. L’any 2013 es van registrar més d’11.000 desnonaments a tota la província, la majoria, tal com denuncia la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), a l’àrea metropolitana i a la ciutat de Barcelona. De fet, la província barcelonina és la que més desnonaments pateix de tot l’estat, força per sobre de Madrid, que no arriba als 9.000. A més, i segons explica la PAH, “es calcula que dels 3 milions i mig d’habitatges buits” d’arreu del territori espanyol, “500.000 estan a Catalunya, sent la província de Barcelona una de les més afectades”.

La PAH denuncia que molts d’aquests habitatges buits pertanyen a entitats financeres que, “tot i haver estat rescatades amb diners públics, no han dubtat en desallotjar les famílies afectades per la crisi”. En aquest sentit, l’Ajuntament ha donat suport a la moció impulsada per la plataforma per sancionar les entitats que mantinguin pisos buits, però en zones molt necessitades d’habitatge. L’oposició i la PAH volen que sigui així a tota la ciutat.

Barcelona impulsa la redacció d’un nou Pla d’Habitatge

L’Ajuntament de la ciutat va presentar a finals del passat mes de març una mesura de govern que recull l’impuls, per part del govern municipal, de la redacció d’un nou Pla d’Habitatge de Barcelona 2014-2020 “per donar resposta a les necessitats actuals d’habitatge” i actualitzar, així, el vigent pla 2008-2016.

Algunes de les línies d’actuació que ja s’han iniciat, prioritàries i que, segons l’Ajuntament, “transformaran la manera de promoure les polítiques d’habitatge a la ciutat”, són la construcció de 1.000 nous habitatges de lloguer assequible, la mediació entre llogaters i propietaris en casos d’impagament, la posada en marxa dels nous centres d’allotjament familiar, acords de col·laboració amb entitats financeres i entitats socials per fer front als desnonaments i nous serveis a les Oficines de l’Habitatge.

El consistori recorda també que ha deixat de cobrar l’impost de la plusvàlua, fet del qual s’han beneficiat un centenar de persones que han perdut la casa.