L’accés a l’habitatge és un dels principals reptes de Barcelona i l’àrea metropolitana. Foto: Arxiu

“Dia històric”. Així va definir la tinent d’alcalde d’Urbanisme de Barcelona, Janet Sanz, el passat 28 de setembre. Aquell dia, el Ple de l’Ajuntament va aprovar la mesura que obligarà tots els promotors a reservar el 30% dels nous pisos o grans rehabilitacions –les que superin els 600 metres quadrats– a habitatge assequible.

La mesura, que suposa una modificació del Pla General Metropolità (PGM), va rebre més suports respecte de la seva aprovació inicial del passat mes de juny. El PDeCAT va anunciar el dia abans que s’afegia a l’acord que havien tancat Barcelona En Comú, ERC, PSC i els dos regidors no adscrits. Els demòcrates van votar favorablement a la proposta després d’aconseguir una sèrie de modificacions. Finalment, la norma serà més flexible, ja que la reserva del 30% no haurà de ser en el mateix edifici, sinó al barri. També hi va votar a favor la CUP, mentre que Cs es va abstenir i el PP hi va votar en contra.

Un cop aprovada la mesura, que ve acompanyada de la declaració de tota la ciutat com a àrea de tanteig i retracte –l’Ajuntament té el dret d’adquisició d’un habitatge abans que el propietari l’ofereixi a un tercer­­–, una emocionada alcaldessa Colau va agrair el paper de les entitats que havien promogut la iniciativa, de qui va dir que havien anat “molt per davant de les institucions”. Colau va afegir que és per qüestions com aquesta que va decidir entrar en política i va demanar que la mesura es faci extensible a l’àrea metropolitana. De fet, Badalona i Santa Coloma de Gramenet van aprovar al setembre propostes que van en la mateixa línia.

De totes maneres, l’aprovació definitiva de la proposta queda ara en mans de la Generalitat, que hi ha de donar el vistiplau jurídic final. Caldrà veure quin és el posicionament de la Generalitat, que havia expressat alguns dubtes. Segons el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, caldrà veure “si s’han resolt les al·legacions presentades”, que els consta “que n’hi ha de potents”.

“PAS DE GEGANT”
Una de les entitats promotores de la mesura ha estat la PAH. La seva portaveu, Lucía Delgado, es mostra molt satisfeta per l’aprovació de la proposta en declaracions a aquesta publicació. “És una mesura que suposa un punt d’inflexió i un canvi de paradigma”, assegura. Delgado destaca que es pot parlar de “mesura de consens perquè hi va acabar donant suport el 80% del Ple de Barcelona” i remarca que permetrà que “es guanyin entre 300 i 400 pisos de protecció a l’any a Barcelona i uns 2.000 a l’àrea metropolitana”.

De totes maneres, la portaveu de la PAH també deixa clar que aquesta mesura “no solucionarà tot el problema que tenim amb l’habitatge perquè la situació és nefasta després de molts anys amb poques polítiques d’habitatge públiques”.

“EFECTE MOLT LIMITAT”
Per la seva banda, el gerent de la Cambra de la Propietat Urbana, Òscar Gorgues, afirma en declaracions a aquesta publicació que la mesura “tindrà un efecte molt limitat”. Gorgues afegeix que “la majoria d’edificis de Barcelona són propietat de veïns i en el cas dels solars nous no es notarà massa”. “En els últims anys s’han fet 1.000 habitatges nous, cosa que vol dir que amb la nova norma n’hi hauria 300 de protegits: és una xifra molt baixa”, detalla. Sobre la possibilitat de portar la normativa a la justícia, el gerent de la Cambra de la Propietat Urbana deixa clar que és una opció perquè, diu, dubten “de la seva legalitat”. “Afecta la llei del Sòl, que és una norma de rang superior a la modificació del Pla General Metropolità. S’hauria d’haver fet per una altra via”, conclou Gorgues.

PETICIONS DE LLICÈNCIES
De moment, el primer efecte de la decisió de l’Ajuntament ha estat la d’un creixement sobtat de les peticions de llicències d’obres a Barcelona per part dels constructors i promotors per tal d’avançar-se a la nova regulació.

 

512 euros de
lloguer al mes

L’Ajuntament calcula que el preu assequible dels pisos, que el limita la Generalitat, seria actualment, per un pis de 80 metres quadrats, de 512 euros al mes en cas de lloguer i 136.400 euros en cas de compra. El consistori diu que un 75% dels barcelonins hi podran accedir.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram