Un grup de veïnes de la Teixonera i Montbau davant de l’oficina bancària del carrer Judea. Foto: Anna Utiel

“Qui m’havia de dir que a la meva edat m’hauria de veure així, protestant per tenir un servei bàsic”. És la reflexió de la Josefa Cortés, de 88 anys, una de les dones que aquest divendres s’ha manifestat davant l’oficina de CaixaBank del carrer Judea, número 9. Prop d’una quinzena de veïnes dels barris de la Teixonera i Montbau s’han citat a les dotze del migdia a l’única seu bancària que ara els queda a prop de casa. És a Sant Genís dels Agudells, un barri que té gairebé la meitat d’habitants que la Teixonera.

A finals de l’any passat, el veïnat de la Teixonera va saber que CaixaBank tancaria l’oficina del número 8 del carrer Fastenrath el primer dia de 2023. Per mostrar el seu rebuig a aquesta decisió, van començar a concentrar-s’hi cada dijous. La lluita, encapçalada per dones grans, va donar fruits, tot i que van ser insuficients. L’entitat bancària va decidir mantenir l’últim caixer automàtic del barri durant almenys sis mesos. Passat aquest temps, valorarà si l’ús que se’n fa és prou elevat com per conservar-lo.

“Estem igual. No hi ha hagut una solució”, lamenta Pilar Fernández, que lidera aquest moviment de protesta juntament amb Montserrat Duatis. D’una banda, els preocupa que el caixer automàtic també acabi desapareixent. De l’altra, alerten que, encara que es mantingui, “la gent gran no sap fer segons quines gestions des del caixer”.

Una manifestant ajuda una altra a fer una gestió al caixer automàtic. Foto: Anna Utiel

“Jo no el sé fer servir”, admet la Josefa, que recorda que ella i molta altra gent de la seva edat no van tenir l’oportunitat d’anar a l’escola. En la mateixa línia es pronuncia Amparo Fernández: “Necessitem atenció presencial. És el que es mereix la gent gran”. Aquesta veïna de Montbau explica que al barri només queda una oficina del Banc Santander, perquè la resta han anat tancant els últims anys.

Al peu del canó

Per tot plegat, les veïnes han apostat per continuar mobilitzant-se. Aquest divendres, quan faltaven uns minuts per a les dotze, ja estaven totes preparades al carrer Judea. Després de comentar el fred –creuen que potser per això hi ha hagut menys assistència de l’esperada– i enllestir la jugada, la Montserrat ha tret el megàfon. “Som grans, però no som idiotes”, ha exclamat, sota la mirada atònita de vianants, treballadors i clients de CaixaBank.

 

El local davant del qual han fet la protesta es troba a un carrer amb una certa inclinació. “Em costa arribar-hi perquè soc asmàtica”, diu la Josefa. Això dificulta el camí que han de recórrer des dels seus barris, que és d’un quilòmetre, aproximadament. “Hi ha persones que han de venir fins aquí amb cadira de rodes o caminador”, assenyala la Montserrat. Destaquen, també, que Montbau i la Teixonera són dos dels barris més envellits de Barcelona.

Per acabar-ho d’adobar, un cop arriben al banc, els clients d’edat avançada sovint es troben que no els ofereixen l’atenció que necessiten. L’oficina només obre als matins i, tot i que l’horari és fins a dos quarts de tres, “passades les onze ja hi ha la finestreta tancada”, denuncien. Reconeixen que, en aquests casos, quan algú ho demana, el personal els ajuda a fer les gestions des del caixer. Però, un cop més, consideren que això no resol el problema. “Per més que t’ho expliquin, el més probable és que la pròxima vegada no recordis com es feia”, apunta la Pilar.

“No és un banc, és un centre comercial”

La concentració d’aquest divendres ha tingut lloc a les portes d’una CaixaBank Store, el nom que reben ara les oficines d’aquesta entitat bancària. I store, recordem, vol dir botiga. Precisament, aquesta és una de les queixes principals de les dones que s’hi han manifestat avui. “Això ja no és un banc, és un centre comercial o un basar de regals”, critica la Pilar.

Totes elles han viscut situacions similars en aquest sentit. Han rebut nombroses trucades oferint-los un mòbil o un televisor, per exemple, i fins i tot han sortit del banc amb una oferta de qualsevol producte, però amb la seva petició sense resoldre.”Resulta que per vendre’t coses no cal cita”, ironitza la Montserrat, fent referència al fet que cal demanar hora per poder fer determinats tràmits. “S’aprofiten de les persones grans”, afegeix.

Veïnes de la Teixonera i Montbau protestant davant de l’oficina bancària del carrer Judea. Foto: Anna Utiel

Amb tot, aquestes veïnes se senten decebudes amb el tracte que dona la societat a la tercera edat. “Sembla que, com que no entenem internet ni les noves tecnologies, la gent gran no tenim dret a res. I som els que hem lluitat per tot”, sentencia la Pilar.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram