Montbau (Horta-Guinardó) és un dels barris més afectats. Foto: Arxiu

Barcelona va registrar durant el mes de març, segons les dades de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), 7.683 positius de coronavirus. Els dos districtes amb les taxes més altes de contagis van ser Nou Barris i Horta-Guinardó.

Es fa evident, com ja s’havia anat veient, que aquesta pandèmia està impactant amb més força als barris més pobres de la ciutat. Albert Sales, sociòleg i politòleg expert en investigacions sobre l’exclusió social en zones urbanes i assessor de l’Ajuntament, afirma en declaracions a aquesta publicació que amb les dades actuals ens movem en el camp de les hipòtesis. Una de les que s’està confirmant és, diu Sales, que “on les persones tenen menys possibilitats de fer teletreball, on viuen en habitatges on el confinament individual és més difícil i on la gent no pot permetre’s un parèntesi a la feina perquè necessita ingressos, hi ha més afectació”.

Sales creu que la pandèmia posa de manifest que “qualsevol problema afecta de manera diferencial la ciutadania”. “Malgrat que alguns polítics diguin que el virus no hi entén de classes, hi entén molt”, afegeix. Per exemple, diu aquest expert, és molt diferent haver de compartir transport o moure’s en vehicle privat. De la mateixa manera, tampoc té res a veure viure en un pis gran o convencional, on es fa una compra a la setmana, o viure en un de 40 metres quadrats amb una nevera petita que fa que s’hagi de baixar a comprar cada dos dies.

ECONOMIA SUBMERGIDA
Una altra de les qüestions on Sales posa el focus és en la gent que treballa en l’economia submergida. “Hi ha una part important de la població precària que no treballa en feines regulades, sense vinculació al mercat laboral oficial”, recorda. Aquesta gent, avisa, “s’enfronta a la disjuntiva de preservar la salut i respectar les normes i ingressar diners. Molts cops l’elecció és mantenir la feina com sigui”.

D’altra banda, tot i que no entra a valorar si el retorn dels treballadors no essencials a la feina és precipitat o no, Sales diu que “un cop més afectarà la població de manera desigual”.

Al març hi podria haver hagut 1.330 morts per coronavirus

Les xifres de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) que es van presentar el 9 d’abril mostraven que al març a la ciutat hi va haver 2.629 defuncions, el doble que l’esperada segons les dades dels darrers anys.

A partir del càlcul de la mitjana de persones mortes al març durant l’última dècada, el mes passat hi va haver 1.330 defuncions més del normal. Tot i això, la gerent de l’ASPB, Carme Borrell, va matisar que aquestes 1.330 morts més no poden atribuir-se directament al coronavirus, ja que no disposen d’aquesta informació. “Nosaltres agafem el total de defuncions, no tenim la causa de defunció”, va dir Borrell sobre la informació procedent de les funeràries. Sí que esperen, va afegir, tenir-la més endavant, quan el registre de Catalunya els la faci arribar. Això, però, “tarda el seu temps”, va avisar.

D’altra banda, la regidora de Salut, Gemma Tarafa, també va apuntar que l’envelliment de la població és un altre dels motius pels quals alguns barris estan patint més la pandèmia que d’altres.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram