34 dies. Claudio Banchelli, un dels tres afectats pel desallotjament fet l’octubre del 2014 del bloc del número 91 del carrer Santa Rosalia que encara no ha resolt la seva situació, va posar fi a la seva vaga de fam la nit del 3 d’abril, quan va haver de ser ingressat per l’empitjorament de la seva salut. Feia tres dies que Banchelli, “com a mesura de força”, tal com explica a Línia Horta, havia deixat de beure líquids.
Banchelli, que durant aquests dies també s’ha mostrat molt crític amb el Districte i l’Ajuntament, va començar la vaga de fam l’1 de març en senyal de protesta per les indemnitzacions “ridícules” que ell i dues veïnes més -Encarna Mingorance i Josefa Díaz- denuncien que han rebut per l’expropiació dels seus pisos. Per la seva banda, des del Districte recorden que el seu marge de maniobra ha estat pràcticament nul perquè “el tribunal d’expropiacions ja va establir les indemnitzacions”. Sobre la vaga de fam, afirmen que en tot moment se n’ha fet un seguiment i que s’ha activat el mecanisme perquè Banchelli “obtingués supervisió mèdica”.
DESESTIMACIÓ JUDICIAL
En paral·lel, fa pocs dies hi va haver novetats sobre el procés judicial que ha de determinar si Banchelli, Encarna Mingorance i Josefa Díaz han de rebre una compensació més gran. De moment la justícia no els ha donat la raó, ja que en una interlocutòria judicial se’ls ha comunicat que el recurs ha quedat desestimat. Banchelli explica que tenen decidit recórrer al TSJC. “Tenim un informe tècnic per fer el recurs que apunta la possibilitat que la construcció del metro afectés l’estructura de l’edifici”, explica Banchelli. I és que ell sempre ha mantingut que les obres de la línia 5 del metro podrien haver influït en el mal estat de l’edifici, que el 2008 va rebre la catalogació d’afectat per la reforma urbanística del Carmel del 2008.
UNA ALTRA VERSIÓ
Davant la reivindicació de Banchelli, un altre propietari d’un dels pisos del bloc, que el tenia llogat, ha volgut defensar a Línia Horta que tot el procés d’indemnitzacions va ser molt favorable als veïns. Jesús Vinsac afirma que “a mi, i a la majoria, l’Ajuntament, a través de Bagursa, ens va indemnitzar molt bé pels nostres pisos. Jo vaig comprar el pis per 30.000 euros l’any 2000 i el març del 2015 em van pagar 52.890 euros”. Unes indemnitzacions, afegeix Vinsac, superiors al preu de mercat, ja que “amb la finca tan abandonada el preu era molt inferior”.
Al mateix temps, Vinsac denuncia que a l’edifici “no s’hi feien manteniments estructurals” i assegura que “una fuita d’aigua d’un ramal comunitari del febrer del 2014, que no es va reparar fins al juliol, va precipitar encara més l’erosió de les bigues”. Per últim, rebutja que les esquerdes de l’edifici fossin culpa de les obres del metro, ja que assegura que l’any 2000, quan va comprar el pis, “ja hi eren”. Les obres van començar el 2002 i es van reprendre el 2007 després de l’enfonsament del Carmel del 2005.
Sobre aquestes afirmacions, Banchelli, que era el president de la comunitat, diu que les esquerdes a les quals fa referència Vinsac “són les de la façana, però nosaltres parlem d’unes que van aparèixer al subterrani i, fins i tot, al carrer”. Sobre la suposada manca de manteniment, diu que s’hi van invertir “70.000 euros i qualsevol decisió que es va prendre es pot consultar a les actes corresponents”. De totes maneres, afegeix que la reforma urbanística del Carmel preveia que “l’edifici havia d’anar a terra el 2018 i ja se’ns havia dit que no gastéssim massa perquè s’havia d’enderrocar”.
