365 dies passen volant. Això és el que deu pensar l’alcaldessa Ada Colau quan mira enrere ara que s’ha complert el primer any del seu mandat. Bé, tècnicament es complirà el 13 de juny, que és quan va prendre possessió, però tothom ha fixat l’efemèride en el 24 de maig, el dia d’aquelles eleccions municipals que van sacsejar tantes ciutats de l’estat, Barcelona inclosa.
Fins i tot la mateixa Colau també ja ho ha celebrat acompanyada dels seus en una jornada festiva al parc de l’Estació del Nord dissabte 28 de maig. Un dia que va permetre a BComú commemorar amb millor regust de boca una efemèride que institucionalment i políticament parlant ha coincidit amb la signatura de l’acord de govern amb el PSC i el conflicte del Banc Expropiat, a Gràcia. Dos fets complexos i difícils de digerir per la formació de Colau, que fa un any titllava el PSC de “màfia” i donava suport explícit als okupes de Can Vies, a Sants, quan ara ha de fer equilibris per acontentar tant el col·lectiu gracienc com la policia, sense gaire èxit, per cert. De fet, el primer ja els veu establishment i la segona –o com a mínim els seus sindicats– ha tensat notablement la relació amb el govern municipal.
Enrere queda aquella presa de possessió retransmesa davant la multitud que va omplir la plaça de Sant Jaume i aquell primer dia simbòlic de treball antidesnonaments a Nou Barris. “Sóc la mateixa”, reivindica ara Colau després de 365 dies de mandat, admetent però que governar l’Ajuntament li ha comportat més d’una contradicció i que voler canviar la ciutat amb 11 regidors –ara 15– resulta molt més complicat del que podia semblar al principi.
Tot i això, Colau ja ha complert promeses electorals, com la moratòria hotelera, les actuacions de memòria històrica i de revisió del nomenclàtor, la limitació de sous –si bé oficiosament–, l’impuls de la connexió del tramvia per la Diagonal –tot i que amb pocs suports–, el pla de xoc i el pla de barris recentment presentat i també ha capitalitzat el suport als refugiats. Ara bé, queda feina pendent: millorar els processos participatius –crítica de la FAVB–, resoldre la crisi enquistada dels manters, seguir combatent els desnonaments –que no s’han aturat–, cuidar la relació amb els comerciants, resoldre el conflicte amb TMB… I, portes del consistori endins, redreçar la relació amb l’oposició i sobretot amb CiU, amb la qual l’enfrontament és sistemàtic.
Sigui com sigui, potser l’èxit més gran de Colau d’aquest primer any és haver consolidat el seu projecte. Ja ningú dubta que hi ha BComú per estona. L’ombra inicial de la moció de censura queda lluny. “Hem arribat per quedar-nos”, deien. Ara queda clar que, durant tres anys més, segur.
La cobertura de la
Ronda de Dalt, un maldecapEl primer any del nou govern municipal liderat per Ada Colau s’ha tancat al districte amb la recurrent qüestió de la cobertura de la Ronda de Dalt. El govern municipal, però, va plantejar fa unes setmanes als veïns un projecte que s’allunya molt de la cobertura total que les associacions veïnals reivindiquen des de fa 28 anys, cosa que va provocar que plantessin l’alcaldessa en una trobada per tractar la situació.
D’altra banda, durant els 12 mesos de Barcelona en Comú al govern s’ha pogut encarrilar la situació de Torre Garcini després que el Districte anunciés, fa tres mesos, que l’antiga masia serà un casal per a la gent gran. Tot i això, encara queda pendent que el Districte compri l’edifici al seu propietari, el grup Nuñez i Navarro.
Una altra qüestió relacionada amb l’urbanisme que ha generat molts titulars en el darrer any és la situació dels veïns del bloc de Santa Rosalia que van ser desallotjats l’octubre del 2014. Fa poc més de dos mesos un jutge va aturar l’enderrocament de l’edifici després que els veïns sol·licitessin la paralització de les obres, que va ser acceptada cautelarment pel jutge.
Per últim, també cal destacar que un dels elements simbòlics del districte, el Laberint d’Horta, es posarà el dia. I és que, des de fa uns mesos, estan en marxa les obres de la reforma integral d’aquest espai.
