L’alcaldessa de Barcelona ens rep quan ja ha celebrat el primer aniversari de govern i poc després d’unes eleccions espanyoles que han consolidat la seva formació a la ciutat i a Catalunya. Resultats electorals a banda, ens centrem a repassar els principals temes d’aquest primer any de mandat, començant pel pacte de govern amb el PSC. “Qui m’ho havia de dir, fa dos anys, que jo pactaria amb ells”, reconeix Ada Colau.
Guanyar les eleccions no era l’objectiu, sinó canviar la ciutat, i la ciutat ja està canviant. Són paraules seves extretes de la carta amb motiu del primer aniversari de govern. Creu que al carrer es té aquesta sensació?
Al carrer es té la sensació que la ciutat ha començat a canviar, que queda molt per fer, però que ha començat a canviar. Crec que hi ha aquesta sensació perquè, de fet, la gent m’ho diu.
CiU també creu que hi ha la sensació que la ciutat ha canviat, però cap a pitjor. De fet, diu que Barcelona està “degradada”. Què els respon?
Entenc que l’oposició faci oposició, però quan la ciutadania demana canvis en la manera de fer política, també està dient que tots plegats posem la ciutat per damunt d’interessos partidistes. A CiU li diria que, si tenen propostes, encantats de debatre-les, però reiterar sempre que el govern ho fa tot malament… Fa poc el baròmetre ha reflectit que la ciutadania valora bé el govern i que ha augmentat la seva confiança respecte de la millora de la ciutat en un futur pròxim. No sé si l’oposició està dient que la ciutadania s’equivoca, però crec que tots plegats hem de ser constructius.
Aquesta crítica demanant que l’oposició sigui constructiva ja la va fer en l’entrevista que ens va concedir 100 dies després d’assumir el càrrec. Llavors deia que havia estat “ingènua” amb l’oposició. Ja l’ha perdut, aquesta ingenuïtat?
Sí, l’he perdut però no m’hi he acostumat. I espero no acostumar-m’hi mai. També he de dir que no tots els partits fan la mateixa oposició. En tot cas, no em resignaré mai que hi hagi un ús partidista de la institució, sigui des del govern o des de l’oposició. Això, entre tots, ho hem de canviar.
El primer aniversari de govern va coincidir amb l’anunci del pacte amb el PSC. Com ho va viure? No deu haver estat fàcil acabar pactant amb el partit que és el pare del model de ciutat que vostè tant ha criticat.
Sempre hem dit que a Barcelona s’havien fet coses bé i coses malament. Sobre el PSC, qui m’ho havia de dir, fa dos anys, que jo pactaria amb ells, però el que estem fent és executar el mandat ciutadà. Vam guanyar les eleccions però també va guanyar el pluralisme polític. Hi ha un mandat de canvi, però d’un canvi cap a una cultura política de pactes que permetin governs estables. Quan tens 11 regidors has de pactar i buscar acords. El PSC ha estat disposat a incorporar-se al govern i ERC, mentre s’allargava el cicle electoral, va dir que preferia acords des de fora. Ara que han passat les eleccions els seguim dient que tenen la porta oberta per entrar a l’executiu.
Però ERC ja ha dit que endurirà l’oposició que fins ara ha fet al seu govern.
Bé, això ho ha dit durant la campanya electoral.
Vol dir que canviarà d’opinió?
Ara que ha acabat la campanya, jo el que vull és reprendre el diàleg normal amb el conjunt de l’oposició, especialment amb les forces d’esquerra. I vull pensar, i estic segura, que ERC seguirà fent el que ha fet aquest any, que és treballar per la ciutat.
Alfred Bosch, però, va dir, just després del pacte amb el PSC, que vostè havia “traït el somni”.
Estàvem en període preelectoral, insisteixo. Vull pensar que ara serà més fàcil seguir parlant i treballant junts com hem estat fent durant aquest any.
Centrant-nos en el dia a dia, com està funcionant el govern amb el PSC? S’entenen bé?
Doncs sí. Ara ells s’han incorporat en una dinàmica que ja estava molt consolidada amb un any de comissió de govern. Hem començat a treballar des de la idea de transversalitat perquè no es tractés d’un simple repartiment de responsabilitats.
Línia ja ha entrevistat els tres regidors socialistes i sembla que encara han de llimar algunes diferències. La regidora de l’Eixample, Montserrat Ballarín, ens deia que els “costa veure que la unió del tramvia sigui prioritària”. Aquesta qüestió pot ser una font de conflicte?
No, perquè hi ha un acord de govern que fixa les principals línies programàtiques i aquesta discrepància no hi figura. El tramvia és una realitat i només falta una connexió d’un petit tram. Estem parlant d’un salt qualitatiu que augmentaria la capacitat de mobilitat sostenible.
De totes maneres, l’acord programàtic només diu que es comprometen a treballar per la unió del tramvia però no diu que sigui prioritari ni que s’hagi de fer en aquest mandat. Vostè, en canvi, sí que defensa que és una prioritat.
Sí, sí. Era un compromís de govern i ens vam posar a treballar des del primer dia en aquest sentit.
Per tant, creu que podrà convèncer el PSC.
És que… Insisteixo… Evidentment que hi poden haver matisos i diversitat d’opinions, però aquesta qüestió no ha estat mai al damunt la taula com un tema de polèmica.
Una altra afirmació, en aquest cas feta per Daniel Mòdol, va ser que “en lloc de posar més normes per als carrils bici, el que s’hauria de fer és suprimir-los”.
[Riu]. Ja li preguntaré… No sé si ho deia en el marc d’una teoria més àmplia perquè així, fora de context, sorprèn…
Venia a dir que l’urbanisme actual sempre fa tard i que s’hauria de tendir a la integració i no a separar els espais.
Desconec la teoria concreta del regidor Mòdol, però això ho hem treballat des de fa temps des de l’àrea de Mobilitat. L’ús de la bicicleta ha crescut molt en molt poc temps, a diferència dels països nòrdics. Això genera problemes en l’ús de l’espai públic i és necessari ordenar i regular.
Parlant de mobilitat, en aquest cas del metro, ERC li va demanar no fa gaire que deixés de “fer campanya electoral” i solucionés el conflicte de TMB. Pot garantir que, a curt termini, s’acabaran les vagues?
El dret a vaga és un dret dels treballadors i com a alcaldessa ni puc ni pretenc posar-hi cap límit. Fa un any que treballem intensament i aquest no és un tema que es resolgui en dos dies, perquè estem parlant d’una de les empreses més grans de Catalunya. Des del primer dia hem tingut en compte les demandes dels treballadors. No estem parlant de retallades o de disminuir el servei. Al contrari, apostem pel transport públic i hem dit que estàvem disposats a augmentar al màxim possible el que preveu la llei, que és estatal. Hi ha uns límits pressupostaris que no depenen de nosaltres. No parem de treballar i esperem que, recuperant el diàleg, hi hagi acord. Els ciutadans no es mereixen aquestes vagues.
Un altre conflicte viscut últimament ha estat el del Banc Expropiat. Un grup de veïns l’ha acusat de no haver entomat el problema i d’haver-lo deixat en mans de les entitats. Tenen raó?
L’Ajuntament ha fet tot el que estava a les seves mans. Estem parlant d’un conflicte que ve de lluny i que té causes estructurals. Quan apareix un cas com aquest que acaba als jutjats… Els jutjats no depenen de l’Ajuntament. Els jutjats donen una ordre als Mossos d’Esquadra, que depenen de la Generalitat, i es fa el desallotjament. Ara la situació està reconduïda, en bona part, gràcies al teixit veïnal i comercial de Gràcia. I nosaltres ens vam afegir a la crida a respectar el barri. Per buscar llocs alternatius sí que ens podem oferir, però en temes d’ordre públic parlem de coses que escapen de la nostra competència.
Una altra situació delicada és la de la venda ambulant irregular. És un cas pràctic que li fa veure que les coses són més complicades del que es pensava abans d’arribar a l’alcaldia?
Estant al govern coneixes de prop fenòmens complexos, com pot ser aquest. És un problema de dimensió global, que ve de lluny i té a veure amb diferents qüestions. Una d’aquestes és la situació d’algunes persones del col·lectiu migrant que no poden accedir al mercat laboral, però també té a veure amb una pràctica de venda il·legal que no es pot permetre de cap manera. Des que hem arribat al govern hem continuat amb el treball policial. És més, s’ha intensificat, en molts casos. Hi ha hagut més decomisos que l’any passat, però calen més estratègies, com augmentar les mesures socials o els plans de formació anunciats.
L’anunci de més mesures arriba precisament després que els comerciants hagin presentat un manifest conjunt de protesta.
Sí, però en aquestes mesures hi portàvem mesos treballant. Això no s’improvisa d’un dia per l’altre. Fa mesos que hi treballem i ara es comencen a veure els resultats. No anem tan de pressa com voldríem, i aquesta crítica la puc assumir perfectament perquè és veritat, però hem augmentat la pressió i al mateix temps hem apostat per mesures socials.
El president de la Fundació Barcelona Comerç ja ha dit que les noves mesures són insuficients.
Un fenomen tan complex no té receptes miraculoses, però hi estem dedicant tots els recursos i estratègies i col·laborem amb tothom que hi té competències de la manera més coordinada possible.
Un altre dels temes estrella d’aquest primer any ha estat la lluita contra la massificació turística. En el cas del pla d’allotjaments turístics, amb l’allau d’al·legacions que hi ha hagut, tem haver de recular en algunes propostes per aconseguir consensos?
No es tracta que guanyin uns o altres, sinó de fer el millor per a la ciutat. Crec que una de les coses més importants que hem aconseguit aquest any és que tothom ja està d’acord que hi ha un problema amb el turisme. Fins i tot el sector hoteler està d’acord que feia falta una regulació. Ara estem en la segona fase, que és quan ens hem de posar d’acord en els detalls. I estic convençuda que ens hi posarem. Tothom haurà de cedir una miqueta però l’acord hi ha de ser perquè estem parlant del model de ciutat.
Parlant del model de ciutat, una de les seves apostes és el Pla de barris, que preveu una renda municipal complementària. Això no és fer caritat?
Al contrari. És fer política de drets. Estem estudiant si totes les ajudes disperses que ja es presten es podrien unificar i garantir aquells ingressos mínims que tothom necessita.
Acabem. Els barcelonins podran votar si volen que la ciutat s’adhereixi a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI)?
Els barcelonins, com tots els catalans, hem de poder votar en un referèndum quina relació volem tenir amb l’Estat. S’ha de poder fer un referèndum clar sobre la independència i, de fet, això ha estat validat en les darreres eleccions.
A Catalunya sí, però a la resta de l’Estat no.
Bé, també cal destacar que no hi ha hagut un augment de suport als partits que clarament s’expressen per la independència. Sigui com sigui, com que no podem fer el referèndum, acabem tenint debats com el de l’AMI. Però la clau és el referèndum. La consulta de l’AMI és un succedani.
HORTA-GUINARDÓ
“A la Ronda hi volem fer un conjunt
d’actuacions viables i realistes”La cobertura de la Ronda de Dalt s’ha convertit en un dels maldecaps d’aquest primer any de mandat, fins al punt que els veïns la van arribar a plantar en una trobada per tractar la situació. Creu que es podrà redreçar, tot plegat?
El govern municipal ha plantejat uns estudis previs que, partint del treball fet l’any passat, preveuen la cobertura de la Ronda de Dalt en diferents trams alhora que inclouen la millora de la connectivitat entre barris, l’espai públic i la mobilitat. En aquest sentit, volem treballar amb les entitats membres de la Comissió de Seguiment de la Ronda de Dalt un conjunt d’actuacions viables i realistes, que s’executaran per fases i s’iniciaran aquest mandat amb una inversió de 15 milions d’euros. El que hem presentat fins ara són uns primers criteris, fets amb la voluntat de donar resposta a les especificitats de cada tram i que contemplen la cobertura de la Ronda on sigui necessari i mesures de pacificació del trànsit, especialment en els laterals de la Ronda, amb prioritat dels vianants, el transport públic i la bicicleta. Amb tot, estem a l’inici d’un procés. Hi ha marge pel diàleg i per anar perfilant la millor proposta, sempre comptant amb els veïns i veïnes.
