El camí cap a l’1-O s’escurça. Queda menys d’un mes perquè els catalans siguin cridats a les urnes per dir si volen que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república. Després de les vacances arriba l’etapa de l’acceleració final.
Aquesta acceleració va viure els dies 6 i 7 de setembre dos episodis clau, els de l’aprovació de les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica, tot i que al tancament d’aquesta edició aquesta última encara no estava confirmada però res indicava que al final no fos així. La primera es va aprovar el dia 6 en una jornada maratoniana i caracteritzada per l’alta tensió que es va viure al Parlament. L’endemà, amb la tensió una mica més rebaixada, Junts pel Sí i la CUP van demanar una alteració en l’ordre del dia per incloure-hi l’aprovació de la llei de transitorietat jurídica, una de les tres normes anomenades de ‘desconnexió’. Va ser la resposta d’aquestes dues formacions a l’anunci de la Fiscalia de querellar-se contra tot el Govern i la Mesa del Parlament.
Els esdeveniments del Parlament van provocar que el president espanyol, Mariano Rajoy, anunciés que el seu executiu impugnarà el referèndum al Tribunal Constitucional (TC) per tal que es declarin nuls els acords de la cambra catalana i es busquin responsables penals. Per la seva banda, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va assegurar que “no havia passat mai tanta vergonya” en la seva “vida democràtica”.
RETIRADA D’URNES?
Sigui com sigui, que l’1-O estigui a tocar no vol dir que la votació estigui més a prop de celebrar-se. I és que la situació es podria complicar si el govern espanyol porta a terme l’amenaça que Sáenz de Santamaría va verbalitzar el 4 de setembre a la Cadena Ser, quan va afirmar que l’executiu que presideix Mariano Rajoy actuarà amb “proporcionalitat” i “fermesa” per impedir que els catalans votin durant l’1 d’octubre. “No diré al senyor Puigdemont què és el que faré per retirar-li les urnes”, va deixar anar la vicepresidenta espanyola, que no es va aturar aquí i va recordar al president de la Generalitat que la seva suspensió també es contempla, ja que això “està previst a les lleis”.
Després de les paraules de Sáenz de Santamaría, el 5 de setembre van ser els caps dels fiscals i dels jutges els que es van comprometre a defensar “la unitat d’Espanya”. En l’obertura de l’any judicial, José Manuel Maza, fiscal general de l’Estat, va prometre que perseguirà la “desraó independentista”. Al seu torn, el president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, va dir que garantirà la continuïtat de la “pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols”.
EL GOVERN RESPON
La resposta a les paraules de Maza i Lesmes no es va fer esperar. Al cap de poca estona el Govern va defensar que la celebració de l’1-O no implica cap il·legalitat. El seu portaveu, Jordi Turull, va afirmar que “convocar un referèndum no és delicte” i va recordar a Maza que l’any 2005 el Congrés va decidir, amb la llei 2/2005, despenalitzar la convocatòria d’un referèndum.
La Diada del Sí
“Aquest Onze de Setembre encarem la mobilització més transcendent de la història del país: la Diada del Sí”. Així anuncia l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) la manifestació que ha preparat enguany per a la Diada i que vol omplir el passeig de Gràcia i el carrer d’Aragó de Barcelona per fer un immens signe Més, “símbol de totes les oportunitats del nou Estat en forma de república que ens espera a les paperetes del referèndum”.
La mobilització tindrà dos epicentres: la cruïlla entre el Passeig de Gràcia i el carrer d’Aragó i Plaça de Catalunya, però s’estendrà fins al carrer de Casanova pel Sud, els Jardinets de Gràcia per l’oest, el Passeig de Sant Joan pel nord i la Plaça de Catalunya per l’est. Els quatre braços es divideixen en 48 trams i cada tram correspon a una comarca.
Com ja és habitual en les mobilitzacions de l’ANC, l’entitat convoca tothom a les 16h al seu tram. Entre les 16h i les 17h, la música, la cultura popular i els castells donaran ambient i entreteniment. A les 17h es començaran a desplegar 4 pancartes als extrems dels eixos. A la Plaça de Catalunya es desplegaran diverses pancartes més petites de forma simultània. A les 17:14h, les pancartes començaran a avançar cap al punt central per damunt dels assistents. Al seu pas, els assistents es posaran la samarreta de la Diada del Sí –groc fluorescent–, provocant un joc de colors. Un cop hagin arribat al centre, es veurà un enorme signe Més (+) fluorescent des del cel.
