Una imatge d’arxiu d’agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Foto: Ajuntament de Barcelona
El paper de la policia és, tot sovint, objecte de controvèrsia. Una part de la ciutadania considera que els cossos i forces de seguretat haurien de ser més contundents contra la delinqüència. D’altres dubten de la utilitat de la seva feina i els consideren part d’un sistema d’opressió que promou les injustícies socials. Manifestacions ciutadanes, discursos polítics a favor i en contra de la policia, crítiques a les xarxes o judicis per brutalitat policial són exemples de la lupa amb la qual s’analitza la tasca dels agents. Davant aquest panorama, què pot portar algú a voler treballar a la Guàrdia Urbana de Barcelona o als Mossos d’Esquadra?
La vocació per ajudar els altres i l’emoció d’una feina imprevisible és un element comú en moltes de les persones que decideixen fer-se policies. És el cas de la Claudia, que ha entrat al cos de Mossos d’Esquadra amb només 25 anys. Després d’estudiar criminologia a la universitat va veure clar que volia seguir les passes dels seus pares, guàrdies urbans, però des de l’àmbit de la investigació criminal. “Vull ajudar la gent i fer del món un lloc més just i segur”, apunta.
Les motivacions que, dècades enrere, van portar la seva mare, la Cristina, a entrar a la Guàrdia Urbana són similars: “Volia donar un cop de mà a les persones, patrullar i tenir una feina emocionant i imprevisible. Per això estic molt contenta i orgullosa del camí que ha escollit la meva filla, tot i que és una tasca que pot ser molt dura”, explica.
De fet, el dia a dia policial comporta una exigència psicològica que, per a molts, és difícil de gestionar. “Ens topem amb drames que són una part inseparable de la nostra feina. He vist accidents greus, cossos en descomposició, he mediat en intents de suïcidi i he hagut de comunicar a mares que els seus fills mai tornarien a casa”, recorda la Cristina.
Una feina diversa
Només unes setmanes després de la incorporació de la Claudia als Mossos, en un dels districtes de Barcelona, les situacions que ha hagut de viure ja l’han sorprès. Malgrat mostrar-se contenta, en pocs dies ha format part d’actuacions que pensava que trigaria més a experimentar. “He ajudat persones amb problemes de salut mental molt greus i he intervingut en casos de violència masclista i baralles. Estic molt satisfeta perquè tinc contacte amb gent que necessita la nostra ajuda i em sento una persona útil”, celebra.
Així i tot, la feina policial és molt diferent segons on es treballi. Només a Barcelona els canvis poden ser enormes. Ho sap molt bé la Cristina, que va treballar vint anys a Ciutat Vella i ara és guàrdia urbana a les Corts: “Ciutat Vella és com anar a la guerra, perquè hi ha delinqüència, baralles i tota mena de problemes que en altres districtes no existeixen. A les Corts sembla que s’hagi parat el món i la nostra tasca implica gestionar el trànsit, buscar un gat que s’ha escapat o mediar en conflictes entre veïns”.
Ciutadans o poderosos
Dins dels cossos policials hi ha tota mena d’agents i maneres de pensar. De fet, molts policies comparteixen demandes i crítiques socials habituals sobre la necessitat de canvis ètics en el funcionament de les forces de seguretat. “La policia, com a conjunt, és un cos retrògrad, repressor i que defensa els interessos dels poderosos. No promou els canvis socials que la majoria dels ciutadans necessiten”, assegura en Roberto, un agent jubilat de la Guàrdia Urbana.
Sigui com sigui, els agents defensen sempre que l’existència de la policia és del tot indispensable. “Som els encarregats de garantir la seguretat, salvar vides, protegir les persones i estar a la vora dels ciutadans”, afegeix aquest agent retirat.
Entre els mossos novells també hi ha esperit crític. La Claudia, com a persona jove, és conscient del rebuig que per a molts suscita el paper dels cossos policials. “Tinc una part rebel que entén la visió dels policies com a agressors i opressors. Per això defenso que el nostre paper ha de ser el d’estar al costat de la ciutadania, tot i que a dins del cos hi ha gent amb altres prioritats”, afirma.
En aquest sentit, molts agents treballen des de l’interior dels cossos per promoure una policia focalitzada en els interessos de la ciutadania. “Perquè aquest país avanci s’ha d’higienitzar la policia, filtrar els que cultiven i promouen el pensament d’ultradreta des de les comissaries i formar els agents amb valors per garantir que actuïn sempre a favor de la justícia social”, conclou en Roberto.
