Paula Tutusaus

Paula Tutusaus, pivot del Lima Horta Bàsquet. Foto: Toni Delgado

“Al laboratori has d’estar molt concentrada, ser molt ordenada i saber què fas i què toques perquè manipules elements perillosos, treballes amb àcids concentrats, i si et cau una gota a la mà, et cremaràs…”, relata Paula Tutusaus (Barcelona, 1990), pivot del Lima Horta Bàsquet, química i que ara és la responsable del departament d’anàlisi de metalls, a la mateixa empresa.

Es retrata com una persona meticulosa, pacient i que sap gestionar força bé les situacions de pressió. Qualitats que demostra a la pista, on està tan concentrada que sembla de gel. “No ets el primer que m’ho comenta. De fet, quan jugava a tenis em van arribar a preguntar si tenia orxata a les venes! [Riem]. Hi ha qui creu que ser una persona tranquil·la és sinònim que t’és igual tot, però no té res a veure”, adverteix. El seu compromís és innegable.

Cada temporada sembla una jugadora encara més segura d’ella mateixa. La seva punteria ha crescut sobretot en els triples: “És molt mental. El curs passat no estava gaire encertada i aquest sí”. Tutusaus creu que és fruit de l’experiència i de com l’han tractat a ella: “Cada cop tinc més jugadores joves al voltant i és bo que hi hagi algú que els transmeti confiança”.

La història de l’entrevistada amb el bàsquet és molt atípica: comença al Col·legi Santa Dorotea-Salesianes Sarrià, on va compaginar la pilota i el tenis. Amb 10 anys, potser moguda per l’afició familiar a la raqueta, va deixar el bàsquet i es va centrar en el tenis. Els seus primers passos van ser al CE Valldoreix, on jugava la seva família i el pare ho feia “des de ben jovenet”. Després, per poder entrenar-se en una escola amb “nens i nenes de més nivell” va aterrar al CE Laietà, on va continuar fins a sènior. La seva última estació va ser el CE Hispano Francès, amb el qual va disputar el darrer any torneigs semiprofessionals.

Segona etapa al bàsquet

“Ara fa temps que no hi jugo i quan ho faig m’empipo una mica perquè no acabo de transformar les idees en fets”, confessa, divertida, Tutusaus, que va deixar la raqueta just abans de començar la universitat. Com que volia continuar en forma es va apuntar al Joventut Les Corts, que tenia al costat de casa.
La pivot va començar a l’equip de Tercera Catalana i, amb el temps, es va acabar convertint en una peça important en el sènior, primer a Copa Catalunya i després a Lliga Femenina 2. En la temporada de debut a l’aleshores segona competició [ara entre Lliga Femenina i Lliga Femenina 2 hi ha la Lliga Femenina Challenge] l’equip va disputar la fase d’ascens a Lliga Femenina a León: “Va ser la cirereta!”.

L’inici d’aquell curs, el 2016-2017, va ser rodó per al Joventut Les Corts, que al Pavelló Can Carbonell, a Cornellà, va aixecar la Lliga Catalana amb Tutusaus com a MVP de la competició. A semifinals, contra el Bàsquet Femení Sant Adrià, va anotar 20 punts i va agafar 10 rebots (28 de valoració), i a la final, davant el Lima Horta Bàsquet, encara ho va fer millor (28 punts i set rebots per a 32 de valoració). “Nerea Garmendia, que era una de les nostres referentes anotadores, no estava disponible i suposo que les altres havíem d’agafar més responsabilitat… Aquell cap de setmana vaig estar molt encertada i no sabria explicar-te per què…”, recorda, encara incrèdula.

Poc més d’un mes després, Tutusaus va ser la millor de la sisena jornada de la Lliga Femenina 2 amb un partit gairebé perfecte contra l’Iraurgi SB (31 punts, amb 9/10 en tirs de dos, 3/3 en triples i 4/4 en tirs lliures, sis rebots o una assistència per a un 38 de valoració).

“Són dies d’aquests en què la ficaries fins i tot llençant d’esquena. ‘Que sàpigues que això no es tornarà a repetir’, li vaig dir al Sergio [Manzano, l’entrenador]. I, evidentment, no s’ha tornat a repetir més! [Riem]. Soc anotadora, però no puc mantenir un ritme així”, comparteix. No ho pot fer perquè mai llença tant.

Els dos primers anys Sergio Manzano, que la continua dirigint al Lima Horta Bàsquet, li va “gastar, literalment, el cognom”. “No em coneixia tant i a qui veia que li podia treure més coses el collava més. En Sergio em fotia esbroncades per millorar certs aspectes, però jo era jove i al principi em cansava que ho fes cada dos per tres. Ara, després de tants anys, ja sap què puc i què no puc fer”, matisa la barcelonina.

Del seu periple pel Joventut Les Corts es queda amb el grup, els vincles i les amistats que hi va fer, i amb l’experiència. “Em sap greu perquè estàvem molt bé allà i, si el club hagués apostat per nosaltres, potser hi continuaríem encara. Però entenc que estar en aquella Lliga Femenina 2 eren molts diners. Ho respecto i no passa res, però les coses podien haver acabat molt millor”, valora Tutusaus.

De menys a més

Cada temporada i també cada partit va de menys a més: “Els primers minuts, que són més explosius, em costa arrencar, però després podria continuar jugant un quart més. Sempre m’ha passat això”. El que no canvia és que el col·lectiu arbitral continuï sent l’únic que la desconcentra a la pista: “A vegades m’empipen una mica. Intento controlar-ho, però en certes ocasions…”.

Des de fa unes setmanes, per fi, el Lima Horta Bàsquet ja no s’entrena en una pista petita del Velòdrom Municipal d’Horta Miquel Poblet, on “la part de dalt és una carpa”. Els dies que plovia, si ho feia molt, no podien exercitar-se perquè es mullava tota la pista. Hi feia “molt de fred” perquè està tot obert i el terra és “com de goma”. “No sé com no van passar més coses…”, lamenta.

Ara s’entrenen a pistes reglamentàries del Safa Horta i del Pavelló UBAE El Carmel, i els divendres continuen fent-ho al Pavelló Virolai. “S’han buscat i trobat solucions, i ara tenim condicions que ens permeten preparar-nos molt millor físicament. El que continua sent molt fort és que un equip de Lliga Femenina Challenge disposi només un dia de la pista sencera del partit”, denuncia Tutusaus.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram