Clàudia Baraut amb una gallina i el seu gos Mambo. Foto: Andrea Baraut
Fa gairebé tres anys que Beatrice Carta, ara ja retirada de les pistes, em va regalar una idea sobre Clàudia Baraut (La Seu d’Urgell, 1994): “Quan l’entrevistis, pregunta-li per què se sent una gallina”. “Les companyes em diuen així per la meva manera de riure, perquè estic una mica boja i pel pentinat. La Míriam Ferreri va ser qui em va posar aquest malnom al Lima Horta Bàsquet”, confessa, divertida, la nova alera pivot del CBF Cerdanyola.
“Soc una gallina boja! En porto una pintada a mà per la meva amiga Xènia Artiga en una vamba. Soc molt de bajanades i de riure’m de mi mateixa. Amb mi al·lucinaràs, eh…”, promet Baraut, que no decep. És molt emocional i racional, un còctel explosiu que sap gestionar perquè ha fet un gran treball interior.
“M’agrada gaudir de cada moment a la pista perquè no sé quants me’n queden”, explica aquesta eterna observadora que no para mai quieta ni deixa de formar-se. És graduada en Enginyeria Alimentària i també en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (CAFE), on va ser la número u de la seva promoció. Té un Màster en Gestió Esportiva i aviat en començarà un en Entrenament i Readaptació a l’Esport. És preparadora física.
Autèntica i força independent, Baraut diu i fa les coses com les sent, i no s’entretén gaire amb els elogis ni les crítiques. Li costa molt empipar-se i llegeix de pressa les persones. El seu campus, el Sunrise Basketball Camp, a Martinet de Cerdanya “és com jo, un continu moviment. El factor humà és la clau de l’èxit”. Hi ha entrenaments en anglès, tecnificacions individualitzades i pràctiques d’equip, jocs de nit, sortides a la natura…
Té una mecànica de tir peculiar i efectiva que Víctor Lapeña i Andreu Bou, amb qui feia tecnificació a primera hora del matí, abans d’anar a l’escola, van respectar-li en la seva etapa en el Cadí La Seu [Sedis Bàsquet], el seu club de formació i amb el qual va debutar a Lliga Femenina sent cadet de segon any: “Van decidir no anar en contra del meu gest natural i potenciar-lo perquè tenia punteria”.
Un premi extra
La seva primera experiència fora de casa va ser al Bàsquet Femení Sant Adrià, a Copa Catalunya, amb en Jordi Vizcaíno com a entrenador i sent sènior de primer any. “Va ser un canvi radical de casa, ciutat… A poc a poc, el tècnic va confiar en mi i vam fer una temporada força decent”. El premi extra del curs per a Baraut va ser la seva primera convocatòria per a la selecció espanyola, en aquest cas la sots 19.
Amb el Lima Horta Bàsquet va assolir l’ascens a Lliga Femenina 2 a Sant Feliu de Llobregat. “Et descriuria la fita com la recompensa a un gran viatge ple de lesions, com la de la Laura Navarro, i de moments especials que ens van fer molt fortes. L’Isaac Fernández va acabar traient el millor de mi”, valora.
De nou, l’alera pivot urgellenca va sentir que necessitava un canvi d’aires i va marxar més lluny que mai, a Newcastle, per jugar al Team Northumbria, de la Primera Divisió anglesa. “Sola i sense conèixer ningú vaig aprendre a estar amb mi mateixa. Vaig créixer i madurar molt en un any complicat dins i fora de la pista”, recorda.
Tampoc va ser gens fàcil el següent destí, el CB Almería, per molt que l’inici fos excel·lent. L’equip va entrar en una dinàmica negativa que va acabar amb la dimissió de l’entrenador i amb el president com a tècnic: “Va arribar un moment en què no gaudia i, aconsellada per la meva família, vaig rescindir el contracte. T’ho explico amb impotència perquè per a mi el compromís és sagrat”.
Al Barça CBS es va retrobar amb Isaac Fernández i va viure una primera temporada “molt positiva i sorprenent” perquè es van classificar per a la fase d’ascens, quan “no estàvem entre les favorites”, i un segon i últim curs “una mica agitat perquè no vam encaixar bé totes les peces i que es va veure truncat amb el confinament i sense estar entre les quatre millors, que era el que volíem”.
Reconeix que li va costar adaptar-se al Basket Almeda perquè mai havia estat la més veterana en un equip i ho era amb molta diferència. “Vaig començar a encaixar quan vaig entendre què volien de mi. Era que els aportés l’experiència i saber estar en una pista de bàsquet que debutants a la categoria de 17, 18 i 19 anys no tenien. L’Albert Quílez, que era el preparador físic, em va ajudar moltíssim en tots els sentits”, afirma l’entrevistada.
Del Pavelló Almeda al Palau d’Esports Josep Mora, on va jugar l’última temporada a la UE Mataró. “La dinàmica es va girar i no vam saber canviar-la. Era frustrant sortir a competir sabent que no estàvem preparades per fer-ho amb garanties”, exposa. Ara se sent “una nòmada” perquè el CBF Cerdanyola és el seu quart equip en quatre cursos. El grup és “sa, treballador i talentós” i compta amb algunes jugadores que, com ella, tenen experiència a la Lliga Femenina 2.
“A poc a poc anirem construint un equip que vol competir cada partit i el temps marcarà el nostre lloc en una categoria tan difícil. Em deixaré l’ànima per ajudar el màxim possible i ser important en els moments decisius del partit”, enraona abans de retratar la Pili Bilbao, l’entrenadora, com algú “amb les idees clares i que té molta paciència”.
“Realment no tinc zona de confort perquè el creixement sempre es produeix fora. Necessito reptes. No m’agrada gens avorrir-me…”, tanca Baraut, que seria una gran psicòloga.
