Foto: Miguel Gónzalez
Carla Pérez (Barcelona, 1991) sempre ha portat el número 7 a la samarreta. Sempre que no ha coincidit en un equip amb la seva amiga Lara Fernández. “Al Barça CBS se’l va quedar ella per ser més veterana i ara, al CBF Cerdanyola, la moneda li va donar la victòria”, confessa l’aler formada al Col·legi Jesús-Maria i al Lima Horta Bàsquet.
Ets una persona molt alegre. Per a tu el bàsquet és com un somriure?
M’agradaria dir-te que sí, però soc tan competitiva que moltes vegades, si no em surten les coses, se’m transforma la cara.
T’arriba a passar en un concurs de triples o no tens temps?
No, perquè agafo la pilota i llenço. Mai miro si entra o no ni penso en res més.
T’han anat canviant la mecànica de tir?
Encara que sembli mentida, al col·legi penetrava gairebé sempre. Tenir a en César Aneas al Lima Horta Bàsquet em va canviar la vida perquè, més que modificar-me la mecànica, em repetia: “Carla, no pensis”. Era la seva manera de convidar-me a llençar, i llençant i llençant vaig agafar molta confiança. Jo mateixa he anat variant una mica l’estil. Soc molt observadora i esponja.
Primer vas jugar a futbol al Col·legi Jesús-Maria de Sant Gervasi…
I va ser el meu esport favorit fins que el professor d’Educació Física em va insistir perquè provés amb el bàsquet i… Me’n vaig enamorar per sempre! Després vaig estar 11 anys al Lima Horta Bàsquet, fins que vaig notar que necessitava un canvi.
Per què el necessitaves?
El Lima Horta Bàsquet era i sempre serà casa meva. Tenia molta confiança amb l’entrenador, Isaac Fernández, i potser ell ja no sabia treure’m més com a jugadora i jo ja no era capaç de donar-li el que necessitava de mi. A mi m’encantava com a tècnic i crec que jo també li agradava com a jugadora.
El teu destí, Sant Feliu de Llobregat. Com era aquell Barça CBS?
Ens vam reunir moltes jugadores que no havíem competit mai juntes i que no vam saber connectar gaire a la pista. Se’ns van escapar alguns partits per pocs punts i cada cop ens costava més remuntar la situació. Vam aconseguir només quatre triomfs i vam baixar a Copa Catalunya. Vaig marxar al CBF Cerdanyola, on vam muntar un equip molt potent que es va quedar a les portes de l’ascens a Lliga Femenina 2 unes quantes vegades.
“Després d’11 anys jugant al Lima Horta Bàsquet vaig notar que necessitava un canvi”
I vas tornar al Barça CBS.
Havia crescut força com a esportista i se’m va brindar l’oportunitat de viure una segona etapa a Sant Feliu de Llobregat en un grup ja consolidat i dirigit per en Mateo Rubio que m’encantava veure jugar.
Un entrenador sincer i directe que sembla que tingui les paraules adequades per a cada jugadora.
Exacte. En Mateo Rubio em va donar molta confiança i em va ensenyar moltíssimes coses. Va ser un dels meus millors anys. És més: et diria que no hi va haver ni un sol dia que em fes peresa anar a entrenar-me.
Però no vas continuar-hi i vas marxar a Austràlia.
En Mateo Rubio em volia renovar i m’hi hauria quedat més temps, però tenia clar que volia passar una temporada a Austràlia. Em va canviar la mirada de la vida, no tenia una rutina… No sabia què faria aquell dia… Cada jornada era una aventura. És un país meravellós!
Vas arribar a veure algun tauró blanc?
No. Sí que hi va haver una vegada en què vam haver de sortir a correcuita de l’aigua perquè va sonar la sirena. Un altre dia, fent surf, vaig veure una ombra molt gran apropant-se i vaig passar molta por. Encara bo que només era un lleó marí…
És mig inofensiu?
No ho tinc molt clar… Però per si de cas!
Tens una connexió especial amb el mar?
M’encanta, però el respecto molt…
Sí? Però si a Austràlia feies surf!
Aquí li tinc respecte al mar i allà, en canvi, gaudia del surf en qualsevol platja sense problemes i no m’importava que els i les surfistes em diguessin que el dia anterior hi havia un tauró per la zona. No sé, em sentia més segura. Més lliure. Hi ha llocs que et transformen.
Al CBF Cerdanyola estàs vivint una de les teves millors temporades.
M’ho estic passant molt bé. Els resultats són excel·lents i ens cuidem i entenem totes molt.
Teniu un equip molt potent i equilibrat: Ana Alonso, Laia Espín, Elena Múrcia, tu…
És un planter llarg en què costa repartir els minuts perquè qualsevol jugadora podria tenir 30 minuts en un altre equip. Somiem amb l’ascens i ens deixarem l’ànima per assolir-lo.
