Fotos: Eduardo Corria

La regidora d’Horta-Guinardó ens rep pocs dies després de les eleccions generals. Amb una agenda atapeïda, Rosa Alarcón admet que no s’ha pogut mirar amb detall els resultats del 10N a la ciutat. Ha estat trepitjat tots els barris i fa bandera del consens. Després de molts anys com a mà dreta de Núria Marín a l’Hospitalet, ha decidit fer el salt a la primera línia política perquè, diu, la il·lusió que li feia ser regidora del seu districte ha passat per davant de tot. Però també ha assumit la regidoria de Mobilitat, on té diversos fronts oberts.

Jaume Collboni, en campanya electoral, va dir que durant els primers 100 dies de govern encarregaria un estudi per al cobriment total de la ronda de Dalt. Ja s’ha encarregat?
Estem en procés de fer tota la feina que implica cobrir la ronda de Dalt. Ara inaugurarem el primer tram cobert, que va de l’avinguda Jordà fins una mica més enllà del mercat. Estem discutint el pla d’inversions i no sabem quina inversió es podrà fer, però a l’acord de govern amb els comuns un dels projectes estratègics és el del cobriment de la ronda de Dalt. Crec que aquest mandat podrem cobrir el segon tram, que va del mercat de la Vall d’Hebron a l’avinguda Vallcarca, i seria lògic encarregar el projecte executiu del tram més conflictiu des d’un punt de vista veïnal, el que va entre l’Hospital Vall d’Hebron i el final del carrer Harmonia.

Per tant, això va per llarg, tot i el que es va dir en campanya.
Sí, però és un objectiu a llarg termini perquè fer-ho tot aquest mandat és inviable econòmicament. Ho intentarem accelerar i primer hem de trobar una solució arquitectònica per al tram més conflictiu. Hem d’acordar-ho amb els veïns, parlar, treballar…

Un altre projecte urbanístic important és el de la transformació dels Tres Turons. Salvem els Tres Turons s’oposa a l’expropiació de 300 habitatges. Amb el PSC se seguirà la línia marcada o poden haver-hi canvis?
En l’últim mes i mig he visitat tots els barris i a tothom li dic el mateix: no vull fer res en contra dels veïns. Som govern i governarem, però intentarem arribar a consensos. El projecte dels Tres Turons ha implicat anar expropiant espais i hem de seguir en aquesta línia. I hem de fer algunes millores per fer passos, no tant en les expropiacions, sinó en la millora del mateix parc.

Per tant, les expropiacions quedaran apartades?
No és que quedin apartades, però sí que aniran a un ritme que intentarem que sigui el màxim de consensuat amb els veïns.

Salvem els Tres Turons també denuncia “la invasió turística” que pateix la zona i creu que aquest projecte podria fer-la augmentar encara més. Comparteix que el Turó de la Rovira està massificat?
El Turó de la Rovira té un problema de massificació de gent, siguin turistes o autòctons. Ho dic clarament. I especialment a la nit. Estem treballant amb els veïns i aquest estiu ja es va muntar un dispositiu especial perquè les nits fossin tranquil·les, però no ho vam aconseguir del tot. Queda feina per fer i la farem amb consens amb els veïns.

“Cobrir tota la ronda de Dalt aquest mandat és inviable econòmicament”

Un altre tema urbanístic important és el de la superilla d’Horta. Els veïns diuen que no ha servit de res, que als carrers encara hi ha trànsit. S’haurà de ser més restrictiu?
Els veïns tenen raó. No és que no s’hagi notat res, perquè ha disminuït en un percentatge molt alt el nombre de cotxes que hi passen, sinó que encara hi ha problemes. Els cotxes hi passen a molta velocitat i cal controlar-ho. I encara hi ha cotxes que fan servir els carrers de la superilla per fer drecera.

Si es passa per la zona, el volum de trànsit que hi ha és força considerable.
Jo hi he passat molt aquests dies i és cert. I es va a una velocitat que no toca. Per tant, hem de prendre mesures per rebaixar la velocitat i també hem de fer la segona fase, que és la de reestructurar la part de dalt. Així aconseguirem que la drecera sigui més complicada i que la superilla sigui principalment per als veïns i per al bus.

Canviant de qüestió, a l’Enquesta de Serveis Municipals, la inseguretat surt com la primera preocupació dels veïns. La preocupa?
Més que preocupar-me la inseguretat… A veure, em preocupa en el sentit que si hi ha una sola persona que se sent insegura, jo estaré preocupada. Però també és veritat que, en el conjunt dels districtes, som un dels més tranquils. El que em preocupa més de l’enquesta és el tema del manteniment. Necessitem més ingressos per al petit manteniment.

I per a la seguretat?
En l’àmbit de la seguretat ens ajudarà molt l’increment d’agents de la Guàrdia Urbana i el compromís de la Generalitat d’augmentar el nombre de Mossos d’Esquadra. De fet, aquest estiu al districte van entrar 20 Mossos més i un nombre petit d’agents de la Guàrdia Urbana. El que podrem fer amb l’increment de guàrdies que hi haurà són tasques de prevenció, la qual ajuda molt en la percepció veïnal.

Relacionat amb la inseguretat, les ocupacions, en alguns casos per pobresa i altres per activitats delictives, han provocat problemes de convivència els darrers temps. Com es poden evitar?
Els dos punts conflictius que hi havia a Sant Genís es van resoldre. Però sí, amb les ocupacions tenim un problema. Jo no puc evitar que n’hi hagi, però puc fer dues coses. Els casos que tenen relació amb la pobresa, l’Ajuntament se n’ocupa. Però com diuen, també hi ha un altre tipus d’ocupació, i em preocupa molt. De fet, fa pocs dies vam tenir una ocupació molt greu al número 7 del carrer Tajo i hi va haver una manifestació de protesta. Vam aconseguir que l’edifici, que és nou, es desallotgés i els veïns, que havien d’entrar a viure a la seva nova casa, ho puguin fer.

De vegades sembla que la llei afavoreix més el que ocupa que el propietari o el que pot ser víctima d’una ocupació.
La llei és molt garantista per a qui ocupa, i això es deu al fet que es va fer en un moment on hi havia un problema social molt greu. Potser és el moment de replantejar algunes coses, sobretot en casos d’habitatges de primera residència.

Parlant de pobresa i desigualtats, el passat mandat es va impulsar el Pla de Barris, que incloïa Sant Genís i la Teixonera. Creu que les inversions van ser suficients?
Hi va haver molts compromisos que no es van acabar consolidant perquè eren de dos mandats i no d’un. Estem treballant perquè les promeses fetes als veïns, com la recuperació de la Bòbila o l’escola bressol de la Teixonera, s’incloguin al pla d’inversions.

A la Teixonera, precisament, hi ha hagut moltes queixes pel ritme de les inversions.
Exacte. I per això estic treballant perquè les inversions que es van prometre es puguin fer.

Es van prometre massa coses el passat mandat?
No. El problema és que el ritme de l’administració de vegades no és prou ràpid. Hi ha molta burocràcia. I també cal tenir en compte que els membres de l’anterior equip de govern eren nous a l’administració, i saber com funciona no és tan fàcil. Això segurament va provocar més retards del que tocava.

Fa més d’un any el PSC va ser un dels partits que va forçar un Ple especial sobre les possibles retallades. N’hi haurà?
Les retallades de fa un any van venir perquè es va fer una mala gestió pressupostària dels ingressos. Ara hi ha una proposta de pressupost i ordenances fiscals de creixement. A veure si s’aprova.

Tot aquell debat va crear certa alarma veïnal perquè afectava casals de barri, escoles bressol…
De fet, va ser per això que alguns projectes vinculats al Pla de Barris no es van acabar tirant endavant quan tocava.

Parlant d’equipaments, quan veurem fet el casal de gent gran a Torre Garcini?
Torre Garcini ja és municipal gràcies a una gran feina feta el passat mandat. Ara és un dels projectes que hem posat damunt la taula per al pla d’inversions i quan puguem ho tirarem endavant.

I això quan serà?
Primer haig de saber si tindré recursos. I quan els tingui podrem treballar en el projecte.

I quan hi hagi els recursos, de quins terminis parlem?
Sobre els terminis, si els soc sincera, prefereixo no comprometre’m. Perquè el projecte executiu pot trigar quatre o cinc mesos però hi ha un període de gestió…

En tot cas, no serà a curt termini.
Espero que el puguem tenir com més aviat millor.

“Als Tres Turons hem de seguir expropiant, però amb el màxim consens”

Canviant de tema, al Baix Guinardó hi ha hagut queixes pels busos turístics i la supressió del bus 92. Estan justificades?
Al Baix Guinardó hi ha un problema amb la mobilitat al voltant del Park Güell, concretament als carrers Praga i Cartagena, on hi ha molèsties molt serioses als veïns per trànsit i soroll. Ho estem treballant amb ells. Cal replantejar el tema de la mobilitat turística i el meu compromís és fer canvis en aquesta zona. L’objectiu és que l’estiu que ve les molèsties hagin disminuït. M’he proposat poder tenir una proposta preparada al juny. Després hi ha el problema, tot i la millora excel·lent que és la nova xarxa ortogonal, del bus de proximitat. Hem d’acabar d’afinar els desajustos i a la primavera tindrem noves propostes per al Baix Guinardó i tots els barris.

Parlant de mobilitat, en l’últim mandat la gestió de TMB va estar marcada per polèmiques, vagues… Què canviarà amb vostè al capdavant respecte de la gestió de Mercedes Vidal?
No sé què canviarà respecte de la gestió de Vidal, però el que sí que sé és què vull fer jo [somriu]. De moment hi ha un nou conseller delegat, que és una persona reputada.

Ha aixecat polèmica el seu augment de sou.
Quan busques un professional has de saber que s’ha de pagar bé. TMB és la cinquena empresa de Catalunya. Això vol dir que no pots tenir un conseller delegat mal pagat. Jo he buscat un professional. És una persona molt qualificada que ha vingut renunciant a una part del seu sou perquè li ha fet molta il·lusió entrar a TMB. Si mires els sous del mercat… Un mal professional pot acabar sortint molt car. De vegades qüestionem molt els sous, també en política. Un mal polític surt molt car als ciutadans. És millor contractar un bon professional encara que tingui un sou més alt.

D’aquesta manera també se li pot exigir més.
Exacte. Per això té la responsabilitat que té. TMB és la gran empresa pública de Catalunya de transport de viatgers.

De moment s’ha trobat amb bones sensacions? El mandat passat va ser dur.
M’estic trobant uns professionals excel·lents. Un exemple és que la mobilitat, amb tots els problemes que hi va haver fa setmanes per les manifestacions de la sentència del Suprem, no va ser notícia.

I sobre la negociació del nou conveni, com van les converses amb els sindicats?
No formo part de la negociació, però tenim moltes possibilitats d’arribar a acords. L’objectiu dels sindicats i de la direcció és tenir un bon transport públic.

Acabem amb les últimes eleccions al Congrés. El PSC ha perdut 35.000 vots a Barcelona. Els ha passat factura no haver format govern després del 28A?
El resultat del PSC a Barcelona és bo. No han estat unes males eleccions, ja que hem tingut el suport de gairebé 170.000 barcelonins.

Sobre els suports que necessitarà l’acord entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, què creu que acabarà fent ERC?
Jo no sé res, però el que els puc dir és que crec que la ciutat necessita un pacte de govern a l’Estat, com també necessita la Generalitat. Hem d’arribar a acords amb la Generalitat sobre l’L9, el tramvia, sanitat, educació… I també necessitem acords amb l’Estat. Un exemple seria, amb el tema de la Zona de Baixes Emissions, que es fes un plan renove de furgonetes o les inversions a Rodalies.