Joaquim Forn és a la presó de Soto del Real. La seva situació d’empresonament preventiu impedeix que li puguem fer una entrevista presencial. Ha de ser per carta. “Com que ara els deixen tenir un ordinador a la cel·la per preparar el judici, us podrà contestar mitjançant un document Word”, ens avança el seu cap de premsa. Dies després, rebem l’arxiu. El candidat de Junts per Catalunya a l’alcaldia confia en la seva absolució i critica Manuel Valls per condemnar-lo abans d’hora. I també té paraules per a ERC i, sobretot, per a Colau. La seva crítica a la gestió de l’alcaldessa és dura.

No podem començar sense preguntar-li pel judici. És optimista? El seu advocat ha dit que “les proves ens porten a una absolució”. Confia en la imparcialitat del tribunal?
Amb el codi penal a la mà, l’única sentència que podem contemplar és l’absolució. Organitzar un referèndum, una consulta, va ser despenalitzat l’any 2005. Tot el relat de la violència que apunten des de Fiscalia a partir d’atestats de la Guàrdia Civil no s’aguanten i podrem demostrar-ho. És cert que durant la fase d’instrucció hem vist algunes irregularitats, però afrontem el judici amb serenitat i amb el convenciment que podrem desmuntar les acusacions de la Fiscalia i de l’Advocacia de l’Estat.

El primer dia que va declarar va optar per una defensa molt tècnica i alhora va rebatre amb claredat les acusacions de la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat. Està satisfet de com està anant el judici?
Tots teníem ganes que comencés el judici, gairebé tantes com ganes que s’acabi. Les declaracions de tots els encausats crec que han anat raonablement bé. Tots hem deixat molt clar que no renunciem als nostres ideals i que tenim prou arguments per desmuntar el relat de la violència i la malversació, o l’acusació d’inacció dels Mossos d’Esquadra. Hi ha molts punts comuns entre les nostres defenses, i cadascú posa l’accent en les seves especificitats. Per desmuntar els delictes de rebel·lió, de sedició o de malversació calen arguments tècnics. No hi ha cap advocat que renunciï a una defensa tècnica. Hi ha arguments jurídics per desmuntar aquest relat i no tindria cap sentit renunciar-hi. Com tampoc ningú està renunciant a una defensa política.

El fet que hàgim de fer aquesta entrevista per carta evidencia la seva situació d’excepcionalitat a causa del seu empresonament preventiu. Es veu capaç de poder disputar l’alcaldia de Barcelona en aquestes condicions?
És evident que la meva situació no és irrellevant i que és molt probable que no pugui participar presencialment en la campanya, però aquesta és una tasca d’equip. Els membres de la llista tenen prou experiència i coneixements per substituir-me allà on sigui necessari. I ells faran arribar el nostre projecte de canvi per a la ciutat a tot arreu.

Manuel Valls deia en una entrevista recent a Línia que “el futur de la ciutat no es pot planificar des de la presó”. Què li respon?
Valls ha dit moltes coses sobre la meva persona. També ha dit que era una provocació que jo em presentés. Abans del judici i la sentència ja m’ha condemnat. És molt significatiu com menysprea el principi de presumpció d’innocència. El seu desconeixement de la ciutat, la manca d’un model de ciutat propi, fa que se senti més còmode amb aquest tipus de debats. Jo soc a la presó per posar les urnes i per defensar la llibertat, i ell es troba a la plaça Colón de Madrid amb els que voldrien tornar a aplicar el 155 a Catalunya.

“Abans del judici i la sentència Manuel Valls ja m’ha condemnat”

Vostè ha remarcat que és molt important parlar de la ciutat, però no el preocupa que la seva situació personal acabi deixant en un segon pla el seu projecte municipal?
No serà pas per la meva voluntat. Em presento per debatre i per defensar un model alternatiu de ciutat al de Colau. Ja he dit, i forma part dels nostres primers missatges, que volem posar Barcelona al centre de tot, i al centre de Barcelona el benestar, la prosperitat i la qualitat de vida dels barcelonins. Crec que el debat de les idees i la confrontació de models és positiva. No hi ha res que m’agradaria més que poder fer aquest debat en llibertat, però això no depèn de mi.

“Tinc Barcelona al cap i al cor. La conec. L’he trepitjat de dalt a baix”, deia a la carta on anunciava que es presentava a l’alcaldia. El seu bagatge al consistori és la seva principal arma electoral?
Poso el meu coneixement i la meva experiència al servei de la ciutat i de la candidatura de Junts per Catalunya. Sí, he estat més de 18 anys regidor de Barcelona; he estat també primer tinent d’alcalde, amb la màxima responsabilitat sobre la seguretat i la Guàrdia Urbana; he negociat i acordat amb veïns i entitats de la ciutat, amb els grups polítics de l’oposició i amb els governs de Jordi Hereu, Joan Clos i Ada Colau. Però certament amb això no n’hi ha prou. I per aquest motiu tenim un equip solvent, experimentat, que coneix bé Barcelona. Jo aporto la meva part, però es complementa amb l’esforç i el coneixement de més persones. Un equip cohesionat i fort.

“Volem recuperar l’ambició, el rigor, el diàleg i el lideratge”, diu. Creu que Barcelona ha perdut tot això durant el mandat de l’alcaldessa Colau?
Colau deixarà Barcelona molt pitjor de com se la va trobar quan va ser escollida alcaldessa. I si ella continua al govern es mantindrà aquest deteriorament. Estem pitjor en temes bàsics com la seguretat, les dificultats per accedir a un habitatge o la gestió del turisme. Oferim ambició, rigor, diàleg i lideratge, perquè són justament quatre atributs que no trobaran en l’acció del govern Colau. Volem una Barcelona amb ambició de tornar a fixar el benestar i la prosperitat de la seva gent com a prioritat, que actuï amb el rigor i la solvència d’un govern amb experiència i que faci del diàleg amb tothom, i no només amb els que pensen com tu, l’eix de la feina de l’Ajuntament.

Per aconseguir-ho, vostè diu que prepara una candidatura al màxim de transversal possible. Com es planteja l’encaix entre el PDeCAT i la Crida a Barcelona?
L’encaix entre diferents persones, grups o partits és possible quan hi ha un objectiu comú, quan es comparteixen projectes i il·lusions. El PDeCAT i la Crida comparteixen la necessitat que a Barcelona cal un canvi i que aquest canvi cal fer-lo des d’una candidatura àmplia. Una candidatura de ciutat que vagi més enllà dels partits. Això requereix generositat per part de tots. Quan s’avantposen els interessos col·lectius als personals o de partit, aleshores aquest encaix és possible. És el que estem fent a Barcelona, però no només amb la Crida i el PDeCAT, sinó també amb persones independents que comparteixen aquests principis.

El preocupa no haver aconseguit incorporar a la seva llista Jordi Graupera i que la seva candidatura li pugui restar vots?
Quan jo vaig anunciar la meva candidatura, Jordi Graupera ja havia dit que ell no s’incorporaria a cap candidatura. No ha estat cap sorpresa.

Els resultats de les eleccions deixaran un Ajuntament molt fragmentat. El vot d’ERC amb el tramvia apunta cap on poden anar els pactes? Creu que els republicans apostaran per un pacte d’esquerres? Què implicaria per al procés sobiranista que Barcelona seguís sense tenir un alcalde independentista?
Tenir un alcalde independentista a Barcelona està a les nostres mans i a les d’ERC. Amb una llista única sobiranista, això estaria garantit. ERC ha renunciat des de fa temps a aquesta estratègia. Què passarà després de les eleccions? Sembla clar que hi haurà una gran fragmentació i aquest escenari afavoreix Colau. Algunes decisions d’ERC d’aquestes darreres setmanes, com la del tramvia, suposen un canvi respecte al discurs que havien fet fins ara. Si aquest canvi d’estratègia és per preparar el terreny per a un acord postelectoral amb Colau, només ho sap ERC.

Ha dit que s’imagina pactant grans acords amb Colau, PSC i ERC. Vol dir que l’alcaldessa també s’imagina pactant grans acords amb vostè?Si es confirma la fragmentació a l’Ajuntament serà inevitable arribar a grans acords entre els partits. La manca de diàleg i la incapacitat d’arribar a acords del govern municipal ha aturat o ha endarrerit molts projectes a Barcelona. Necessitem un govern fort, que escolti, que entengui que es governa més enllà d’unes sigles i que la ciutat és plural. Nosaltres ja hem arribat a acords amb Colau, sobretot en l’àmbit de l’habitatge. Sempre estem disposats a seure i parlar. Malauradament, amb aquest govern no sempre ha estat fàcil. Sovint s’ha imposat una visió excessivament estreta i partidista, i s’ha preferit la gesticulació a l’acord.

En qüestions de seguretat, que serà un dels grans temes de la campanya, o respecte al top manta, per exemple, els pactes podrien ser amb Manuel Valls?
Al llarg d’aquest mandat hi ha hagut unanimitat dels partits de l’oposició per reprovar les polítiques de seguretat del govern Colau. En el darrer baròmetre municipal, la seguretat s’ha convertit en el problema més greu de la ciutat per a un 21% dels ciutadans. Feia 11 anys que això no succeïa. Crec que aquesta unanimitat s’hauria de reflectir també en un gran acord entre els partits a l’hora de definir quines són les polítiques de seguretat per a Barcelona.

L’habitatge seguirà sent un dels grans reptes. Era una de les banderes de Colau, però l’exlíder de la PAH no ha acabat amb els desnonaments, els preus del lloguer han pujat molt, s’ha avançat poc en habitatge públic… Vostè ho pot fer millor? Com?
El primer que s’ha de fer és no prometre coses que després no es poden complir. Ningú no té una vareta màgica per solucionar un problema que s’hauria hagut de preveure fa molts anys, quan Barcelona disposava de sòl públic i es va acabar venent, a subhasta, a promotors privats per tenir ingressos. Amb el govern de l’alcalde Trias vam fer un canvi transcendental: vam apostar per ampliar de forma decidida el parc públic d’habitatge de lloguer. Colau també ho va entendre així, i el Pla d’Habitatge que vam acordar fins al 2025 també ho té com una prioritat. Cal mantenir aquesta estratègia els pròxims anys i incorporar-hi també una dimensió metropolitana.

“No s’han de prometre coses que després no es poden complir”

El seu partit ha estat molt crític amb Colau aquest mandat, però hi ha algun projecte de l’alcaldessa que consideri interessant i que continuarà si governa?
Aquest Pla pel Dret a l’Habitatge 2016-2025 que conjuntament vam aprovar el govern Colau i el nostre grup municipal és un bon pla, un bon full de ruta, que parteix de la feina ja iniciada durant el mandat de l’alcalde Trias, fa un bon diagnòstic de les necessitats de la ciutat i fixa les prioritats i els objectius per als pròxims 10 anys. Estic convençut que gestionat per nosaltres li traurem un rendiment més bo.

Quina serà la primera decisió si vostè, o el seu número dos, arriba a l’alcaldia?
Hi ha temes que són urgents, on caldrà una acció ràpida i decidida, i altres que són més de fons, de model de ciutat, que requereixen molt diàleg i grans acords polítics i ciutadans, en els quals Colau i el seu equip s’han demostrat incapaços. Pel que fa als primers, cal recuperar la confiança dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona en matèries tant bàsiques com la convivència, la seguretat i l’equilibri en l’ús de l’espai públic. Tornarem a donar tot el suport i la confiança al cos de la Guàrdia Urbana i canviarem el discurs del decreixement pel d’afavorir la generació d’economia i llocs de treball com a garantia de benestar i progrés social per a tothom.

Parlant del número 2, sembla clar que serà Elsa Artadi. A diferència de vostè, ella no té la seva experiència municipal. Què creu que pot aportar a Barcelona?
Amb Neus Munté, que va guanyar les primàries del PDeCAT, estem treballant per fer una candidatura transversal i guanyadora, l’alternativa més forta per evitar un govern municipal de Colau o de Valls. Amb Elsa Artadi també hi estem treballant perquè estic convençut que amb ella podem ser més forts. Abans parlàvem d’ambició, rigor, diàleg i lideratge, doncs crec que tots quatre els encarna Elsa Artadi a la perfecció. L’Elsa és també preparació, capacitat de treball, solvència i modernitat. Amb ella, la nostra proposta política es converteix en un projecte amb capacitat per afrontar els reptes de la ciutat de Barcelona per als pròxims 20 anys, que és el que ara necessita la capital i el conjunt del país. Confio que tot anirà bé.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram