Foto: Sebastià Rambla / Ajuntament de Barcelona
Sonia Rescalvo va ser assassinada per un grup de neonazis l’any 1991 al Parc de la Ciutadella de Barcelona, on vivia i on es fa l’homenatge a la seva figura. El crim d’odi va tenir lloc a la Glorieta que des del 2013 porta el seu nom, i que és on es fa el reconeixement el 6 d’octubre, 33 anys després de la seva mort.
Enguany també es commemora el 30è aniversari de la sentència condemnatòria de l’assassinat de Rescalvo. Aquest fet va marcar un precedent, ja que en el moment en què es va produir l’assassinat encara no existia la figura penal dels delictes d’odi. La sentència va contribuir, per tant, a posar fi a la impunitat dels crims contra les persones LGTBI+.
L’acte del 6 d’octubre està presentat per l’intèrpret i còmiqui Vidda Priego, que és una persona no-binària, i hi participen representants municipals, membres de les diferents entitats LGTBI+ de la ciutat, del Consell Municipal LGTBI i persones impulsores de l’acusació popular. De fet, cal destacar la participació de l’advocada María José Varela, que va exercir l’acusació popular en el judici per l’assassinat de Rescalvo.
A banda dels parlaments, també hi ha actuacions musicals, tallers infantils de sensibilització i la Glorieta dels desitjos, una activitat per omplir la Glorieta de la Transsexual Sonia de llaços de colors, entre altres activitats.
El cas de Rescalvo va contribuir a posar fi a la impunitat dels delictes contra el col·lectiu LGTBI+
Sonia Rescalvo va néixer a Cuenca el 1956. Durant els seus anys de joventut es va traslladar a Barcelona, on va passar a formar part del món artístic del Paral·lel al Teatre Arnau. Va treballar molts anys com a vedet i va arribar a ser molt famosa. Amb la crisi de l’espectacle de varietat es va quedar sense feina i va haver de traslladar-se al Parc de la Ciutadella, on vivia i es dedicava a la prostitució.
La matinada del 6 d’octubre del 1991 va ser brutalment assassinada per un grup de neonazis a la Glorieta del Parc de la Ciutadella. En el moment de l’agressió, Rescalvo estava dormint amb la seva amiga Doris, que també va ser atacada.
Els fets van ser denunciats pel Front d’Alliberament Gai de Catalunya i la Coordinadora Gai-Lesbiana. El 1994 es va celebrar el judici a l’Audiència Provincial de Barcelona i la sentència va ser condemnatòria per un delicte d’assassinat.
La mort de Sonia Rescalvo va ser un crim d’odi de caràcter feixista. En aquest cas, es van barrejar la transfòbia, per l’odi a la seva identitat de gènere, i l’aporofòbia, és a dir, el rebuig per ser una persona que vivia al carrer i que no disposava de mitjans econòmics.
El fet que l’assassinat de Rescalvo fos denunciat per entitats LGTBI+ va marcar un precedent per acabar amb la impunitat dels crims contra les persones LGTBI+. Amb el temps, Sonia Rescalvo s’ha convertit en un símbol per al col·lectiu i per a tots els que lluiten contra la transfòbia, l’odi i el feixisme.
Contingut elaborat amb la col·laboració de:
