L’any 1855 es va excavar un túnel de 1.250 metres per portar aigua de Vallvidrera a Sarrià. El 1908 s’hi va instal·lar el primer ferrocarril elèctric construït a tot l’Estat, que feia el trajecte des de la part inferior de la mina, a prop del peu del Funicular, fins al pantà. Avui dia està prohibit l’accés al túnel, que conté canalitzacions que porten l’aigua de Barcelona a Sant Cugat del Vallès i a Sabadell.

Des de l’antiga Bàrcino s’han emprat diversos mètodes per abastir la ciutat amb les aigües de Collserola i s’ha viscut una evolució tecnològica que va néixer amb sistemes basats en la força de la gravetat per canalitzar les aigües fins a l’actual sistema d’aigua de pressió. La Mina Grott és un dels vestigis de l’enginyeria hidràulica que es va construir l’any 1855 per canalitzar les aigües del pantà de Vallvidrera.

El 1908 es va aprofitar la construcció i s’hi va instal·lar el primer tren elèctric de passatgers d’Espanya. Es tractava d’un vagó elèctric amb capacitat per a 36 persones que les transportava a través d’un flamant túnel il·luminat per desenes de bombetes de colors. Va ser tota una atracció per als barcelonins que volien gaudir de la naturalesa i apropar-se a Collserola. Tot i això, el trenet només va funcionar durant un període curt, però van viatjar-hi prop de 40.000 persones. En deixar de funcionar el trenet, el túnel va quedar tancat, tal com el veiem avui, i va deixar, al bell mig del bosc, una misteriosa porta enreixada que pocs relacionarien amb el naixement del tren elèctric.