L’accés al funicular de Montjuïc. Foto: Ajuntament
L’Exposició Internacional de 1929 va transformar de dalt a baix la ciutat i la seva imatge de portes enfora, però també va canviar per sempre la muntanya de Montjuïc. Fins llavors hem d’imaginar-nos un espai silvestre, allunyat, que la ciutadania va recuperar gràcies, entre altres coses, al funicular, el mitjà de transport per cable que es va inaugurar l’any 1928 per tal de facilitar-hi l’accés.
A conseqüència de l’invent els veïns i veïnes van poder accedir regularment a l’avinguda de Miramar i fins al castell, perquè en els seus orígens, el funicular constava d’un segon tram, que arribava fins allà. Això va permetre que el parc de Montjuïc es convertís en un lloc d’esbarjo durant els caps de setmana.
Des dels inicis s’ha reformat dos cops. El primer durant els Jocs Olímpics, l’any 1992, i el segon el 2005, amb l’objectiu de millorar els accessos a la Fundació Joan Miró, el Palau Sant Jordi o l’Estadi Olímpic. Tot per convertir la muntanya en punt de referència cultural i esportiu.
Contingut elaborat amb la col·laboració de:
