Foto: Ajuntament

Hi ha edificis que, si poguessin parlar, serien els millors professors d’història mai vistos. L’església, les tres masies i la rectoria que formen el conjunt de Sant Martí de Provençals en són bons exemples. Convertits en vells savis amb llargues barbes blanques, aquests edificis oferirien una lliçó d’història local als veïns actuals, que aprendrien com era aquell vell municipi amb tradició agrícola, durant tres segles independent, que va ser annexionat a Barcelona l’any 1897.

Avui dia, l’església de Sant Martí de Provençals –unida a la rectoria per un petit pont cobert– és un vestigi del passat que dona fe dels esdeveniments que ha viscut el barri homònim. De fet, el temple és una reconstrucció feta entre els segles XV i XVII, però la història de la vila és molt més antiga: al segle X ja existia un petit nucli habitat i, molt abans, en temps dels romans, aquesta zona ja es conreava. De la mateixa manera, l’estil arquitectònic de l’església també diu molt: la portalada és gòtica, mentre que la resta de la façana i el campanar són d’època barroca. Al timpà hi ha un Sant Martí, tot i que no és la figura original –aquesta es va perdre quan l’edifici va ser cremat l’any 1936–.

Ca l’Arnó, Can Planas i Can Cadena són les tres masies que completen el conjunt. Avui dia són equipaments públics al servei del veïnat del barri. Concretament, la primera masia ha esdevingut una ludoteca; la segona, un centre d’atenció a persones sense sostre, i la tercera, un centre agrícola que disposa d’un hort urbà i d’una granja, una funció que connecta amb les arrels del barri.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram