La capital catalana va actuar de fre a l’ascens de l’extrema dreta. Foto: Laura Cortés / ACN

Vox va obtenir el 14 de febrer els seus millors resultats als barris més rics de Barcelona, on va arribar a rebre el 20% dels vots, i als municipis de rendes baixes de l’àrea metropolitana. El votant prototípic de la formació d’extrema dreta és un home jove desencantat amb la dreta tradicional.

Cotxes d’alta gamma. Botigues on la roba no té etiqueta amb el preu. Menú de migdia per 26 euros. Tres dones filipines peten la xerrada en un banc mentre vigilen tres cotxets de nadó. Dos homes amb americana prenen un cafè i es donen consells sobre com sincronitzar el mòbil amb el seu rellotge intel·ligent. Senyores engalanades amb gossets.

Això és el que veurà algú que passegi pels voltants del Turó Parc, al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona. Amb una renda mitjana de 88.556 euros, aquesta zona és un dels indrets més rics de Catalunya i on millors resultats va obtenir Vox el 14 de febrer: el 20% dels vots. Al conjunt del districte el suport al partit es va situar en l’11,3%, gairebé quatre punts més que a tot el país.

Super Oferta, Liquidación Total, Remate Final. A jutjar pels cartells que moltes botigues del centre de Sant Adrià de Besòs exhibeixen als aparadors, semblaria que el municipi sencer està en venda. Als carrers hi ha força bullici per ser un migdia de pandèmia. Els bars estan plens de persones vingudes d’arreu. Un home d’origen llatinoamericà explica a les seves acompanyants que el cap de setmana li toca treballar 12 hores per dia. Els pantalons de xandall són omnipresents i es veuen pocs gossos. Una ciutat com tantes altres.

El partit ha intentat amagar la seva relació amb grups d’ideologia feixista, però la vinculació està documentada

En aquest municipi, on la renda mitjana se situa al voltant dels 25.556 euros, el suport a Vox va ser del 12%. Com és possible que en aquest indret obtingués resultats similars als de Sarrià-Sant Gervasi?

LA GEOGRAFIA DEL VOT
La formació d’extrema dreta liderada a Catalunya per Ignacio Garriga va donar la campanada en convertir-se en la quarta força en les eleccions al Parlament del 14 de febrer. Va treure 218.121 vots, el 7,7% de l’escrutini. Onze escons. Segons confirma el politòleg Jordi Muñoz, això va ser gràcies a les butlletes que la formació va obtenir als barris més rics i als més pobres del país. Però on són aquests barris? “Barcelona no és on Vox va treure més percentatge de vots”, diu Muñoz. De fet, les dades de l’àrea metropolitana assenyalen que la capital catalana va actuar de fre a l’ascens de l’extrema dreta.

Així, la formació de Garriga va obtenir el 7,15% dels vots a l’àrea metropolitana, però si en aquest càlcul no hi incloem Barcelona, Vox va registrar el 9,43% dels sufragis. Els vots a la zona metropolitana, per tant, venien de tres bandes: els barris rics de Barcelona com Pedralbes (17,7%) o les Tres Torres (14,8%), els districtes amb rendes baixes de la ciutat com Nou Barri (9,4%) i els municipis de rendes baixes de la rodalia de Barcelona, com Viladecans (11,2%), Santa Coloma (9,9%) o Ripollet (11,3%).

ELS VOTANTS
Vox no és un partit per a dones. La formació que vol derogar la Llei contra la Violència de Gènere i s’oposa a l’avortament és la que menys proporció de butlletes femenines va registrar: el 30%.

“Com passa amb altres partits d’extrema dreta europeus, els seus votants són joves”, afirma Muñoz. Així, un de cada cinc votants de Vox és menor de 29 anys. “La gent més gran prefereix opcions menys radicals com el PP”, explica Muñoz.

Per la seva banda, David Bou, periodista de la Directa especialitzat en la investigació de crims d’odi, considera que “l’extrema dreta s’ha enfortit per la polarització política catalana”. “S’ha produït un desplaçament del vot unionista cap a postures més radicals com a càstig a Ciutadans i al PP”, afegeix. A més, assenyala que també hi ha un votant tradicionalment abstencionista i jove que s’ha vist atret pel “populisme i el discurs antisistema de Vox”.

Per al col·lectiu feminista expert en extrema dreta, Proyecto Una, els resultats de Vox tenen a veure amb un procés que s’està produint “a tot Occident”. Segons el grup, “el fenomen dels populismes totalitaristes respon a una economia neoliberal globalitzada i un mercat salvatge”. En un context en el qual les noves generacions no tenen perspectives de futur, la societat es polaritza: “Per una banda, veiem com el feminisme i l’antiracisme estan articulant una resposta popular. Per l’altra, hi ha qui opta, en part com a reacció, pel conservadorisme”. Aquí és on trobem els seguidors de Vox: homes joves, amb rendes baixes o molt altes que se senten amenaçats per l’onada feminista i l’antiracisme.

Vox ha sabut aprofitar les xarxes socials per guanyar adeptes

Hi ha un darrer tipus de votant de Vox que cal tenir en compte: la policia. Com en altres indrets on hi ha casernes militars, a Sant Andreu de la Barca el vot a Vox va ser notable (13,1%). “El discurs de l’ordre i suport als cossos de seguretat de Vox ha calat a la policia”, explica Bou. Amb tot, en el cas català la vinculació entre els Mossos i el partit no és evident. Ara bé, encara que podria ser casual, als voltants de la comissaria central dels Mossos a Sabadell el suport al partit va rondar el 10%, per exemple.

EL PROGRAMA
Vox va presentar-se a les darreres eleccions sense programa. L’únic document que la formació va fer públic era un full amb 10 propostes. Si el comparem amb el programa d’altres partits, la diferència era notòria. El del PSC tenia 131 pàgines. El d’ERC 187.

Les 10 mesures de Vox passaven per criminalitzar l’independentisme, expulsar les persones migrants, clausurar mesquites, tancar centres de menors tutelats, anul·lar les competències de salut, educació i seguretat de la Generalitat, subvencionar l’hostaleria, reindustrialitzar i posar aranzels a productes estrangers i acabar amb l’impost de successions i els tributs diferenciats sobre les rendes. El document no tenia gaires propostes més.

Si d’una banda hi ha mesures irrealitzables, de l’altra n’hi ha que van en contra d’una part significativa dels votants de la formació. En política migratòria, el que vol el partit suposaria expulsar de Catalunya 100.000 persones que actualment no tenen la seva situació legal regularitzada. És a dir, l’expulsió més gran de persones de la història a la península Ibèrica. En política fiscal, fer que tota la ciutadania pagui els mateixos impostos o anul·lar gravàmens beneficiaria les rendes més altes.

Dit això, no ens hauria de sorprendre que Vox resultés vencedor als carrers més rics de Barcelona. En canvi, als barris amb rendes més baixes, segons David Karavala, de la Unitat contra el Feixisme i el Racisme, “Vox està estafant els seus votants”.

ELS POLÍTICS
Tot i que durant la campanya electoral Ignacio Garriga va negar-ho diverses vegades, les relacions entre Vox i el feixisme estan ben documentades. El número tres del partit per la capital catalana i cosí de Garriga, Juan de la Cruz Garriga, va pertànyer a Plataforma per Catalunya (PxC). Mònica Lora, número cinc de la llista, també té un passat vinculat a PxC, partit amb el qual va ser regidora a Mataró i secretària de les Joventuts Identitàries, un col·lectiu vinculat amb grups neonazis com Movimiento Social Republicano (MSR) o el partit grec Alba Daurada. Per a l’MSR han passat altres membres de Vox, com Alejandro Fernández o Jordi de la Fuente. A més, el 2 de juliol del 2019, Ignacio Garriga va participar en un acte celebrat al Club Empel, actual centre neuràlgic de l’extrema dreta barcelonina. I d’exemples n’hi ha molts més.

Els grans mitjans també han estat imprescindibles per a l’auge de l’extrema dreta a les eleccions

Però també hi ha una altra ànima a dins de Vox: la conservadora neoliberal, amb figures com el número dos per Barcelona, Antonio Gallego, que abans d’ingressar al partit va passar per CiU i el PP. “Vox és una escissió del PP i durant un temps renegava de la dreta més ultra”, diu Karavala. Per a Bou, “Vox és un clar exemple del feixisme de corbata que integra una part de la ultradreta tradicional”. “Ha construït una imatge allunyada del perfil clàssic dels neonazis cap rapats i ha estat molt curós de posar a les seves llistes persones amb un currículum més o menys net”, afegeix.

LES XARXES SOCIALS
És difícil explicar l’ascens de l’extrema dreta sense parlar de les xarxes socials i dels mitjans de comunicació. “Abans de guanyar escons es van saber moure molt bé a internet”, assenyalen des de Proyecto Una. “Els mitjans de comunicació de masses haurien de demanar perdó per la constant campanya publicitària que han fet a la ultradreta: l’han blanquejat”, afegeixen. Per al col·lectiu, quan Vox era minoritari els mitjans parlaven del partit com si fos una opció política acceptable més. “Se’ls ha prestat molta més atenció que a altres opcions polítiques simplement pel morbo i perquè les seves polèmiques donaven clics”, argumenten.

Per la seva banda, la iniciativa Nolesdescasito, que lluita per erradicar els discursos d’odi a internet, considera que si constantment reproduïm els missatges de Vox a les xarxes, encara que sigui per refutar-los, “estem fent que arribin a més persones i potser algunes estan disposades a creure’ls”. Amb tot, conclouen que una vegada ja tenen poder no els podem seguir ignorant. “Si volem denunciar el que diuen o fan, cal evitar que el seu missatge i marc cognitiu quedi intacte”.

“El mini Vox català”

Es va especular molt sobre la possibilitat que l’extrema dreta catalana i independentista tingués bons resultats en els darrers comicis a Catalunya. Amb tot, finalment l’opció que millor representava aquesta ideologia, el Front Nacional de Catalunya (FNC), va obtenir un registre de vot molt pobre que a l’àrea metropolitana de Barcelona i als seus voltants va sumar menys de 2.500 butlletes: 1.012 al Barcelonès, 271 al Vallès Oriental, 458 al Vallès Occidental, 304 al Baix Llobregat i 414 al Maresme. Al conjunt de Catalunya, la formació només va obtenir el 0,18% dels sufragis.

“El Front Nacional de Catalunya és marginal al territori”, explica David Karavala, de la Unitat Contra el Feixisme i el Racisme. Hi ha altres formacions del mateix caire com Som Catalans, escissió de Plataforma per Catalunya, o Força Catalunya, però aquestes no van arribar a participar en les eleccions perquè la seva presència al territori és encara més anecdòtica.

“Més enllà de l’FNC, que és el mini Vox català, tot i que amb un paradigma nacional diferent, sí que és cert que el moviment identitari té una mica més de presència a la política catalana”, explica Karavala. Es refereix als vasos comunicants que hi ha entre algunes figures que militen en grans partits independentistes i aquestes formacions.

El desembre del 2020, Josep Costa, aleshores vicepresident del Parlament per Junts per Catalunya (JxCat), va mantenir una polèmica reunió amb diversos partits independentistes per tal d’establir una aliança. Entre aquestes formacions hi havia l’FNC. D’altra banda, tal com el diari Crític ha denunciat àmpliament, són recurrents els comentaris identitaris del número tres de JxCat, Joan Canadell.

Ara bé, això converteix JxCat en un partit d’extrema dreta? Poc després de les eleccions, Anna Grau, de Ciutadans, afirmava a TV3 que per a ella l’extrema dreta ja era al Parlament feia temps amb JxCat. Ho deia abans de considerar Vox com a populisme de dretes. Tot i que el paper ho aguanta tot, el programa electoral de la formació liderada per Laura Borràs no deixa cap mena de dubte al respecte. Enlloc es defensa expulsar les persones migrades i, en canvi, es proposa millorar l’atenció als menors tutelats, un pacte per erradicar la violència masclista o garantir el dret a l’avortament.