La situació que Xavi Hernández està vivint actualment al Barça, a part d’atípica, comporta l’assumpció general que en el futbol l’edat no perdona. El ‘6’ de l’equip blaugrana, un home acostumat a ser referent i que ha comandat la nau durant tants anys de glòria esportiva, veu com el seu rol dins del grup ha canviat de forma considerable.
Ell, conscient que per edat ja no pot competir al màxim nivell durant tots els partits d’una temporada, sap que pot aportar molt al conjunt especialment com a exemple d’integritat dins del vestidor. Malgrat que el seu esperit competitiu -que ja el va fer quedar-se al Barça aquest estiu quan el club li havia mostrat la porta de sortida- l’empeny a no resignar-se en termes de participació en el terreny de joc, la banqueta és ara malauradament el seu lloc habitual. Sóc dels que penso que la immensa qualitat futbolística del terrassenc és encara molt aprofitable. El mig del camp, amb un Rakitic cada vegada més còmode però amb Iniesta i Busquets lluny encara del seu veritable nivell, el necessita.
Les múltiples virtuts de Xavi –clarividència, capacitat de marcar el temps dels partits, una última passada letal, etcètera– poden ser molt útils en un Barça més físic que el d’anys anteriors.
