Els darrers que van sortir de la crisi de 2008 han estat els primers a patir l’actual i, tal com va passar llavors, tornen a tocar fons els qui mai van pensar que necessitarien ajuda. Les crisis afecten per desigual, retiren d’un buf els humils. El virus de la pobresa assalta una infància sense terrasses ni ordinadors, és hostil perquè desempara i aparta. La condició indigent d’aquestes lletres està basada en fets reals, obre buits per observar l’infern, ara que tant està de moda la vulnerabilitat. Hi ha qui té una relació mínima amb la realitat, on la nit no s’acaba, són illes abandonades. Alguns, embrutits de vi groller per oblidar il·lusions; altres, bruts d’amor, plens de fantasies i malsons que encenen la sang, s’agafen als contes, cançons i llàgrimes.

El virus de la pobresa assalta una infància sense terrasses ni ordinadors, és hostil perquè desempara i aparta

Amagats al fons de la fila, artistes d’un teatre sargit; no ho són per voluntat pròpia, desconeixen la satisfacció perquè no la troben. Veus fracturades que fan grinyolar la Justícia amb els seus oficis trastornats. Els salva una mica de reconstrucció en les seves memòries trencades. Pot ser que José Antonio torni al pis tutelat, que el Manuel demostri que no el va segellar perquè estava deprimit. Tant de bo que a Miguel li arribi, per fi, la renda; que en Carlos vulgui anar a la revisió mèdica; que bo que Alina deixi de visitar homes i el Francisco es quedi a la Clínica Mental. Que bo seria que l’Antonio tornés a recordar el seu nom, quina alegria que el Paco pogués sufocar l’angoixa de les males mares.

Deia en Borges a Història de la Infàmia que criden més l’atenció els perdedors: “La caiguda o el pecat són millor ocasió que la virtut”.

Els últims seran els primers, comentà el papa Francesc a uns esportistes: ser cuer, deia, és veure la bellesa en les coses més petites, tractar d’acceptar els límits amb serenitat, tenir clar cap a on ens porta l’esforç. Jugar net, ser correctes i lleials, i tenir gran respecte per l’adversari és el triomf de la humilitat sobre el triomfalisme del mal, que només busca la visibilitat mediàtica. Amén.