Dissabte passat es vivia una jornada que es repeteix molt de tant en tant. I que resulta paradoxal per si mateixa. Per una banda, el carrer s’omplia de paradetes que venien roses i llibres, i la gent sortia al carrer a celebrar la diada de Sant Jordi, una festivitat que fusiona el símbol de l’amor amb el de la cultura. Una rosa dins d’un llibre. Però, al mateix temps, per altra banda, una part de la societat vivia un dia d’espera i repòs, ja que després de commemorar el Divendres Sant i la crucifixió de Crist, faltava celebrar la resurrecció de Diumenge Sant.

És clar que en la nostra societat de ben segur que entre la gent que passejava per la Rambla el dia de Sant Jordi hi havia creients. Però no deixa de ser curiós que una festa tan colorida com la del patró coincideixi amb una cerimònia recollida i de reflexió com la Setmana Santa.

Potser per aquesta fusió de celebracions, i la proximitat de les eleccions municipals, els polítics barcelonins han estat més firmant llibres que passejant i saludant als barcelonins. És el cas de Xavier Trias (CiU) i Jordi Portabella (Unitat X Barcelona) que han presentat dos llibres sobre la ciutat i les propostes que duran a terme si guanyen a les urnes. És interessant veure com aquests dos polítics han passat el seu particular via crucis, signant un rere l’altre els exemplars dels seus llibres. Patint, com les grans signatures d’aquest país, de les tiretes al canell del dia després.

Malgrat aquesta capbusada en el món de les lletres, cap dels dos ha aconseguit que el seu llibre sigui un dels més venuts. L’autor que ha arrasat enguany ha estat Albert Espinosa, amb la seva obra Si tú me dices ven lo dejo todo… pero dime ven. Com deiem, a Sant Jordi, el que triomfa és la unió de l’amor i la cultura, i la política no hi té el seu espai. La política ja tindrà el seu dia el proper 22 de maig, i així ho van entendre la majoria de lectors.